Mor als 89 anys la trementinaire Emilia Llorens, principal divulgadora de l'ofici

Nascuda a Cornellana, dels 7 als 16 anys va viatjar amb la seva padrina arreu de Catalunya per vendre herbes guaridores de la vall de la Vansa i Tuixent. Al llarg de la seva vida va concedir desenes d'entrevistes que suposen un testimoni excepcional d'aquesta antiga activitat

Aquest dimarts ha mort a Cornellana, als 89 anys, Emília Llorens Majoral, una de les últimes trementinaires que quedaven amb vida i, sense cap mena de dubte, la que més ha contribuït a donar a conèixer aquest antic ofici que, al llarg de més de dos segles, van exercir les dones de la vall de la Vansa i Tuixent tot recorrent a peu bona part de Catalunya per vendre herbes guaridores i remeis tradicionals.

Des que va començar a recuperar-se la memòria de les trementinaires, ara fa uns trenta anys, Emília Llorens "ha estat el principal referent a l’hora d’explicar l’històric ofici", segons han destacat des del Consell Comarcal de l'Alt Urgell. Al llarg d’aquest temps, ha concedit desenes d’entrevistes a investigadors, estudiants i periodistes que han volgut conèixer el món de les trementinaires a través d’un testimoni d’excepció.

Tal con explica Lina Sevillano, responsable del Museu de Tuixent, “l’Emília no tenia mai un no" i "cada vegada que venia algú al museu i demanava si podia parlar amb alguna antiga trementinaire, l’adreçava a cal Peret de Cornellana, on l’Emília sempre tenia la porta oberta per rebre aquelles visites”.

De la seva part, Neus Céspedes Llorens, filla de l’Emília, ha recordat que la seva mare vivia aquelles entrevistes com un emotiu viatge a la seva infància i adolescència, i que sempre li deia "que parlar del seu temps de trementinaire li reviscolava la memòria”.

Emília Llorens va néixer a Cornellana, a l'actual municipi de la Vansa i Fórnols, l’any 1934. A l’edat de 7 anys va acompanyar per primera vegada la seva padrina, Maria Majoral, en el viatge que feia per terres del Lluçanès, la Plana de Vic, el Montseny i la Selva. Tanmateix, el viatge que va fer quan tenia 9 anys és el que recordava amb més emoció, perquè li va permetre veure el mar per primer cop.

L’Emília va continuar fent de trementinaire aprenent fins als 16 anys, quan va deixar l’ofici “d’anar pel món” per aprendre a cosir. L’any 2005 va rebre el premi Trementinaire d’Honor que atorga l’organització de la Festa de les Trementinaires. La missa funeral s'ha programat per avui dimecres a Cornellana.