El filòsof i traductor pallarès Pere Lluís Font ha mort aquest dijous als 92 anys a Sabadell, on residia des de feia anys. Font, nascut al 1934 a Pujalt (a l'actual municipi de Sort), és considerat una figura fonamental per a la renovació del pensament català dels darrers cinquanta anys. Ara fa pocs mesos, el juny de 2025, va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes., que va rebre de mans del president d'Òmnium, l'urgellenc Xavier Antich. I prèviament, al 2018, havia estat l'homileta de la Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà.
Format al Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell (on hi va entrar a estudiar amb 12 anys), al 1959 Font va obtenir el títol de llicenciat en filosofia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Després de set anys a França, va tornar a Catalunya "amb la motxilla plena d'idees" i entre 1963 i 1968 va ensenyar filosofia antiga a la Universitat de Barcelona. Més endavant va ser, al llarg de 36 anys, professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Al costat de la seva tasca docent, del seu llegat cal destacar la seva feina com a gestor cultural. Per exemple, com a director de la cèlebre col·lecció Textos Filosòfics de Laie i Edicions 62. En la seva aposta pel diàleg entre cristianisme i cultura, va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall durant vint-i-set anys. Va traduir al català el Discurs del mètode de René Descartes i va encarregar-se de l’edició catalana, amb introduccions i notes, d’obres de Michel de Montaigne, Baruch Spinoza i Immanuel Kant. Va traduir i editar Pensaments i opuscles (Adesiara, 2022) i Provincianes (Adesiara, 2024) de Blaise Pascal. Entre les seves últimes publicacions hi trobem Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (Cruïlla, 2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (Arpa, 2016).
Crític amb "l'autoodi" cap a la identitat catalana
En l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el mes de juny passat, Pere Lluís Font va posar l'accent en la importància de la llengua, que permet expressar el pensament, i en aquest sentit es va mostrar molt crític amb "l'autoodi" de molts catalans cap a la identitat pròpia i la "servitud voluntària" que mostren cap a interessos de fora el país. Per això, va demanar una "revolució mental" en termes lingüístics, en què sempre es prioritzi el català i la cultura pròpia.
Font va remarcar que una llengua és "una manera de veure el món" i que "despunta la personalitat dels seus parlants", per això va demanar que es reforci amb la "màxima eficiència" per remuntar "la davallada de l'ús social". Per això, va advertir que l'objectiu que Catalunya tingui un estat propi quedarà molt desvirtuat si no hi arriba amb la llengua en bon estat de salut, i assegura que no li serveixen d'exemple casos com el d'Irlanda, que malgrat ser un estat independent des de fa un segle gairebé ha perdut l'ús social de la seva llengua pròpia, el gaèlic. En aquest sentit, el filòsof pirinenc va remarcar que els mestres i professors han de jugar un "paper clau" perquè el català deixi de retrocedir i torni a recuperar protagonisme enfront del castellà.
En la mateixa línia, el guardonat va reivindicar l'interès pel màxim possible de llengües, perquè "qui només coneix la seva llengua, no coneix ni la seva", però sempre prioritzant la llengua pròpia. I en aquest sentit, sentenciava que dubta que hi hagi "individus perfectament bilingües" i que el seu li sembla "segur, és que no hi ha pobles bilingües", perquè per definició "som monolingües, tot i que ens convé ser poliglots" per tenir més riquesa cultural.
Treballs amb l'editorial Fragmenta
Amb l'editorial Fragmenta, Font va publicar Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (2017, 2020 en castellà) i la traducció al català dels Poemes essencials de Joan de la Creu (2025). En paraules de l’editor Ignasi Moreta, Pere Lluís Font ha sigut "un treballador incansable al servei de la cultura i el país". Moreta assegura que "no li agrairem mai prou el que ha fet per afavorir la lectura de filosofia en llengua catalana". També és un referent en el camp de la filosofia de la religió, que distingia amb molta precisió de la teologia. Tot i que li agradava recordar que va ser un dels primers laics a llicenciar-se en teologia, va explicar molt bé la diferència entre el discurs teològic (confessional, construït a partir d’una experiència de fe) i el discurs de la filosofia de la religió (aconfessional i, per tant, construït al marge de les creences), que és el que va conrear a fons. N’és un exponent el primer llibre que li vam publicar, Filosofia de la religió (2017).
Quan es va fundar Fragmenta l’any 2007, Font va assessorar els impulsors "amb una gran generositat", recorden. També en remarquen que "era tan autoexigent que només publicava allò de què estava ben convençut". Per això va tenir la seva traducció dels Poemes essencials de Joan de la Creu en un calaix durant trenta anys, fins que finalment es va avenir a publicar-lo aquest any passat.
