Mossèn Benigne Marquès rep la Creu de Sant Jordi

El canonge i arxiver urgellenc ha recollit la distinció aquest dilluns en un acte solemne al Palau de la Generalitat, de mans del president Quim Torra. El Govern reconeix la seva tasca de divulgació del patrimoni i la història de les…

CulturaLa Seu
Mossèn Benigne Marquès rep la Creu de Sant Jordi (Foto: Bisbat d'Urgell)
Mossèn Benigne Marquès rep la Creu de Sant Jordi (Foto: Bisbat d'Urgell)

El canonge i arxiver urgellenc ha recollit la distinció aquest dilluns en un acte solemne al Palau de la Generalitat, de mans del president Quim Torra. El Govern reconeix la seva tasca de divulgació del patrimoni i la història de les comarques que conformen el Bisbat d'Urgell

El canonge i director de l'Arxiu Diocesà i del Capitular d'Urgell, mossèn Benigne Marquès i Sala, ha rebut aquest dilluns dia 21 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El lliurament s'ha fet en un acte solemne al Palau de la Generalitat, encapçalat pel president del Govern, Quim Torra. El religiós urgellenc ha estat acompanyat per la seva neboda, Dolors Marquès Lluen, i per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives.

Mn. Benigne Marquès va néixer a Oliana el 13 de febrer de 1940 i va ser ordenat prevere el 21 de desembre de 1963 a la Seu d’Urgell. És llicenciat en Dret Canònic i diplomat en Arxivística per l’Escola Vaticana de Paleografia, Diplomàtica i Arxivística. Des del 1974 és l’arxiver diocesà d’Urgell i del Capítol Catedral. Fou fundador de la Fundació Societat Cultural Urgel·litana, que es va erigir a la Diòcesi d’Urgell l'any 2005 tot actualitzant i integrant la Societat Cultural Urgel·litana (fundada el 1977). Aquesta entitat diocesana aspira a fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que avui formen part del bisbat d'Urgell i de les que hi havien pertangut en el passat, fins a la data de la seva segregació i incorporació a altres diòcesis.

L'anuari Urgellia és la màxima publicació de l'FSCU. Mossèn Benigne Marquès ha estat un autor prolífic de treballs de recerca que s'han publicat en aquesta revista especialitzada i a d'altres publicacions. També ha treballat intensament en la difusió de les arrels culturals i històriques de la diòcesi d'Urgell, amb l'objectiu de donar-se a conèixer tant al Pirineu català com a les Terres de Lleida i al Principat d’Andorra. Recentment ha estat nomenat Vicari Judicial de la Diòcesi d’Urgell.

La Generalitat de Catalunya va aprovar aquest hivern passat concedir enguany la Creu de Sant Jordi a 30 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Aquest és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part del Govern català. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

Jordi Fàbregas, Laia Sanz i l'Ecomuseu, entre les distincions d'enguany

Entre les persones a qui enguany la Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi també hi ha el músic i activista cultural Jordi Fàbregas i Canadell, membre del grup de música pirinenca El Pont d'Arcalís, que al llarg de les darreres dècades ha arranjat un gran nombre de cançons populars recuperades per Artur Blasco. Nascut a Sallent (Bages) el 1951, Fàbregas ha estat un impulsor destacat del Centre Artesà Tradicionàrius i del Festival Tradicionàrius, des del qual s'ha promocionat molts grups i artistes vinculats a la música del Pirineu. També ha estat implicat en el Mercat de Música Viva de Vic i en el Mercè Folk, entre d'altres esdeveniments.

La Generalitat ha destacat de Jordi Fàbregas "la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i el seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d’arrel tradicional".

En l'àmbit esportiu, destaca la distinció a Laia Sanz i Pla-Giribert. La pilot, nascuda a Corbera de Llobregat el 1985, està també vinculada a l'Alt Urgell atès que actualment és la parella del també pilot Jaume Betriu. De fet, en l'homenatge que Betriu va rebre aquest gener passat a Coll de Nargó per la seva victòria Rookie al Ral·li Dakar, l'Ajuntament i els veïns de la població alturgellenca també van reconèixer Sanz amb una ovació i un ram de flors pel fet d'haver acabat el Dakar per desena vegada i pel seu arrelament a la vila, on hi entrena sovint.

Laia Sanz va començar a pilotar motos amb només quatre anys i ha esdevingut un referent femení en el motor, no només a Catalunya sinó també a escala internacional. El Govern ha comunicat que vol reconèixer així "una carrera brillant en un àmbit extraordinàriament competitiu que inclou, entre molts d’altres, 13 títols mundials de trial femení, 10 títols europeus de trial femení, 6 títols al Trial de les Nacions, 9 victòries al Ral·li Dakar en la categoria femenina de motos (incloent el títol d'aquest 2020), 5 mundials d’enduro femení i una 9a plaça absoluta al Dakar 2015". La projecció internacional del seu palmarès, conclouen des de la Generalitat, "l’ha convertit en una ambaixadora de Catalunya i de la seva tradició esportiva".

En l'apartat d'entitats, una de les distincions més especials d'enguany és la Creu concedida a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que actualment està celebrant el seu centenari. En aquest cas, el Govern li reconeix "el seu compromís amb el país, amb les accions socials, culturals i esportives i la defensa dels valors de respecte i amor per la natura i el medi ambient". Fundada l'any 1920 i molt vinculada des de sempre al Pirineu (on gestiona diversos refugis de muntanya i organitza un gran nombre d'activitats i competicions), la FEEC "treballa des dels seus orígens per oferir serveis i formació de qualitat als centenars d’entitats excursionistes, les quals agrupen tots els practicants de les disciplines esportives lligades a l’excursionisme i l’alpinisme i als seus aspectes culturals".

També ha rebut la Creu de Sant Jordi 2020 l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, "pel seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars, tasca duta a terme des de fa més de 25 anys". El seu compromís amb l’entorn, apunten des del Departament de Presidència, "ha quedat demostrat a través de les activitats de dinamització social i comunitària del territori". També se'n valora "la seva tasca de recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat", que ha esdevingut "motor per a la dinamització de nous mercats".

Entre les persones i entitats que rebran enguany la Creu de Sant Jordi també destaquen noms com ara els germans Roca (per la seva projecció de Catalunya des del restaurant El Celler de Can Roca), el filòleg i professor de la Universitat de Stanford (EUA) Joan Ramon Resina, l'escultor Miquel Barceló, l'actriu i directora de teatre Imma Colomer, el dirigent esportiu Pere Miró (director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional), la coreògrafa Sol Picó, l'Orfeó Nova Solsona, la Fundació Hospital de Campdevànol i l'associació de cultura catalana Aire Nou, de Baó (Rosselló), a més a més de Guillem Agulló i Carme Salvador, activistes antifeixistes i pares del jove Guillem Agulló Salvador, assassinat per un militant de l'extrema dreta espanyolista l'any 1993.

Notícies relacionades