Noves jornades de portes obertes a Sant Serni de Cabó, aquest dissabte i diumenge

L'activitat, en horari de matí (10.30-13.30 h), permet conèixer el llinatge dels senyors de Caboet i contemplar el facsímil dels Greuges de Guitard Isarn, un dels textos més antics en català. Aquest mes mateix, un estudi de la UAB n'ha determinat qui en va ser l'autor i quin any es va escriure

Tot coincidint amb el cap de setmana de Tots Sants, l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet organitza dues noves jornades de portes obertes, d'entrada gratuïta, a l’església romànica de Sant Serni, que actualment és també el Centre d’Interpretació del llinatge dels senyors de Caboet. La visita es podrà fer dissabte dia 30 i diumenge dia 31, en horari de matí: de 2/4 de 10 a 2/4 de 2.

Des de l’any 2014 l’entitat de Cabó dóna a conèixer la importància lingüística i històrica del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, gràcies a l’exposició permanent que acull el  Centre d’Interpretació. Aquest text, considerat com un dels primers que es van escriure íntegrament en llengua catalana, és un document de caràcter jurídic i consistia en un memorial de les transgressions dels drets feudals del senyor de Caboet, Guitard Isarn, en què reclamava la reparació de les ofenses i dels danys que li havien infligit els seus vassalls.

Aquestes dues jornades, a més a més, arriben després que aquest mes d'octubre un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han fet públic que han identificat qui va ser l'autor dels Greuges. Segons aquest estudi, el document va ser escrit pel sotsdiaca Ramon de Cabó, considerat un molt bon calígraf de l'època. També s'ha pogut datar l'any en què es va escriure, que va ser el 1105, a l'inici del segle XII. 

Al Centre d’Interpretació es mostra un facsímil dels Greuges de Guitard Isarn, juntament amb uns plafons explicatius que permeten llegir el contingut tant en català antic com en la llengua actual, gràcies a l’adaptació en català modern que n’ha fet el doctor en filologia catalana Joan Anton Rabella. El contrast de les dues versions permet fer-se una idea de com era la llengua catalana que es parlava i s'escrivia a les contrades pirinenques ara fa més de nou-cents anys.