PEUSA porta a la Seu d'Urgell l'exposició 'Colors del Món', amb fotografies de National Geographic

Dins els actes de celebració del seu centenari, la companyia PEUSA porta fins a la Seu d'Urgell l'exposició Colors del Món , organitzada per la Fundació La Caixa i basada en fotografies de National Geographic. A través de 42 instantànies de fotògrafs de la prestigiosa institució nord-americana, amb el patrocini de PEUSA i amb la col·laboració amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, l'activitat convida a reflexionar sobre "el color com a element que ens envolta en tot moment i que és capaç d’influir en la manera com ens sentim i omplir-nos de força, relaxar-nos o emocionar-nos". I per evitar que passin desapercebuts tots els tons i matisos dels colors, aquesta exposició els converteix en "protagonistes absoluts".

La mostra es podrà veure fins al 17 d'agost al passeig de Joan Brudieu, on aquest dilluns l'han presentat el president de PEUSA, Ventura Rebés; la  directora de CaixaForum Lleida, Maribel Tost; la tinent d’alcalde de l’Àrea d'Educació i Acció Social de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Christina Moreno, i el director d’Àrea de Negoci del Berguedà, Bages Nord i Cerdanya de CaixaBank, Jordi Porta,

Des de l'organització s'ha destacat que s'hi podrà veure "corprenedores fotografies dels bromosos blaus de la llum del matí, dels vívids porpres i vermells de la posta de sol, dels intensos verds dels camps o dels daurats de les fulles de la tardor, els visitants hi trobaran una reflexió molt inspiradora sobre el significat dels colors, les seves qualitats i el seu simbolisme al llarg de la història". Entre els autors de les instantànies hi ha prestigiosos i multipremiats fotògrafs com Joel Sartore, Steve McCurry, Michael Nichols, Lynn Johnson, Jodi Cobb, Paul Nicklen o Frans Lanting.

Aquesta exposició forma part del programa Art al carrer, amb el qual la Fundació ”la Caixa” vol "fer de la Seu un museu a cel obert". Per això, i per apropar encara més el contingut de la mostra a la ciutadania, s’han programat tres visites guiades gratuïtes a càrrec de la guia local Pilar Aláez, que oferiran una mirada interpretativa sobre l’exposició. Les visites tindran lloc: dimecres 23 de juliol (20.30 h), dissabte 2 d’agost (12.30 h) i dilluns 11 d’agost (19.00 h). Per participar-hi, cal fer la inscripció prèvia a internet.

Una institució de referència mundial

La National Geographic Society és una organització global sense ànim de lucre que "utilitza el poder de la ciència, l'exploració, l'educació i l’storytelling per il·luminar i protegir les meravelles del nostre món". Des de 1888, aquesta institució nord-americana ha superat els límits de l'exploració, invertint en persones audaces i idees transformadores, atorgant més de 15.000 beques per treballar als set continents. Les produccions de National Geographic arriben cada any a 3 milions d'estudiants a través de la seva oferta educativa i involucrant públics de tot el món a través d'experiències exclusives, històries i continguts. 

Una mínima diferència en la longitud d’ona lluminosa determina que vegem el color vermell o el blau, i la psique humana ha dotat aquests colors de connotacions que s’han generalitzat en les cultures d’arreu del món. La humanitat s’ha sentit atreta pels colors des de temps immemorials. Un dels primers que es van buscar és el porpra tiri, utilitzat pels antics fenicis i extret de les glàndules d’uns cargols del mar Mediterrani. Els costos de producció eren tan elevats que només els rics es podien permetre tenir vestits amb aquest tint, cosa que va generar per sempre un simbolisme al voltant d’aquest color, també anomenat porpra reial. 

#EnImatges @caixabank, @PEUSAenergia i l'@ajlaseu han inaugurat al passeig Joan Brudieu de #laSeu l'exposició 'Colors del món'. La mostra, que restarà exposada fins al 17 d'agost, s'emmarca en la celebració del centenari de PEUSA. pic.twitter.com/H5lbgMW790

— RàdioSeu (@RadioSeu) July 21, 2025

Àmbits de l'exposició

La mostra dedica un àmbit a cadascun dels set colors escollits i desgrana, a través de sis fotos per àmbit i de petits textos introductoris, algunes consideracions sobre el significat d’aquest color al món. 

Groc: Un granger rastellant el fenc en fileres a l’Estat de Washington (Estats Units), un petit gelada agafat a l’esquena de la seva mare al Parc Nacional de les Muntanyes Simien (Etiòpia), o el daurat d’una estàtua budista a Myanmar, són algunes de les fotografies que ens deixen veure aquest color en tota la seva esplendor. 

Taronja: Hi és en el salt brillant cap als mesos més càlids, però també en la lenta transformació de l’estiu a l’hivern, quan les fulles verdes es tornen daurades i ataronjades. El taronja mostra el seu poder en el crepuscle, com es pot veure en la fotografia d’uns nyus que caminen a prop del riu Zambezi, o en la lava del volcà Mauna Ulu de Hawaii. Però també és un color serè, que ens pot recordar la tranquil·litat en el to suau de les túniques dels monjos budistes, com es veu en una altra foto d’un jove monjo a Cambodja.

Vermell: La natura fa servir el vermell per seduir i mostrar poder i fortalesa. És un color que persevera al llarg de totes les estacions; fins i tot a l’hivern, quan tot es mor, el vermell viu en el grèvol brillant i les baies d’hivern. Les verinoses granotes de punta de fletxa daurada adverteixen de la seva letalitat els depredadors amb un color vermell brillant. El vermell no és subtil. En la nostra cultura és l’amor, la passió i el foc. A l’Índia, d’on podem veure una imatge de la tribu Fakirani, significa puresa; tanmateix, a l’Àfrica és el color del dol. 

Blau: Al nostre planeta, estem constantment envoltats de tons de blau: en un llac és relaxant i al cel ens fa ben palesa la seva immensitat. A l’oceà, en canvi, ens dirigeix cap al fons, cap al desconegut. En són un clar exemple les fotografies d’un gòbid que descansa sobre una cloïssa gegant al llit marí d’Indonèsia o el parell de foques menjacrancs que fan la migdiada sobre un bloc de gel flotant a l’Antàrtida. Des de l’antiguitat, el blau s’ha entrellaçat amb la religió. Es veu en la serena rajola turquesa que hi ha a les mesquites i també en el brillant ceruli que crepita entre els dits de Zeus a la mitologia grega.  

Violeta: El morat és misteriós. Lavanda, pruna, albergínia, tots els tons del porpra són sorprenentment diferents. El porpra és suau però insistent. El veiem a les primeres hores del matí abans que el sol emergeixi a l’horitzó, com en la imatge protagonitzada per una foca de Groenlàndia que descansa sobre el glaç del golf de Sant Llorenç, al Canadà, sota el cel crepuscular, i també, en una altra tonalitat, en els colors de la tardor que veiem a la panoràmica del riu Missisquoi a Estats Units.

Verd: El verd és una manifestació de vida. És un ressorgiment, una renovació. El primer brot d’una planta de color verd en una extensió de terra significa el renaixement que ve després de l’hivern. A les fotografies, hi veiem l’esplendor del verd al voltant d’un camperol que fa la collita del primer te de l’any al Japó. Al món animal, els verds també hi són presents, com es pot veure en la imatge d’un mascle de quetzal guatemalenc. 

Blanc: A l’exposició, una núvia i els convidats ballen al carrer a Skopje, a Macedònia. Es pot veure la delicadesa del blanc en el pelatge d’alguns animals, com el lèmur de Madagascar que protagonitza una de les fotografies de c la mostra. Però també pot ser aclaparador, ja que absorbeix tots els altres colors, com en la imatge de l’iceberg antàrtic per on passegen uns pingüins. És el color del no-res i del tot.