Pirineu Viu vol més limitacions als habitatges d'ús turístic i al preu dels lloguers

La plataforma atribueix a l'especulació immobiliària a Andorra i la Cerdanya l'augment de la demanda de pisos en zones com l'Alt Urgell i el Berguedà. El Consell Comarcal cerdà sosté que ja s'està impulsant habitatge públic i defensa l'aportació de les segones residències i el turisme a l'economia local

La plataforma Pirineu Viu vol que es limiti encara més la presència d'habitatges d'ús turístic a les comarques pirinenques, malgrat que aquesta legislatura passada el Govern ja n'ha impulsat una regulació, rebutjada per molts dels ajuntaments afectats. Aquest col·lectiu parla d'aplicar-hi "fortes limitacions". En la mateixa línia, també plantegen una major regulació del preu dels lloguers, sobre els quals la Generalitat ja ha intervingut amb les qualificacions de "zones tensades", que inclouen totes les principals poblacions del Pirineu. Alhora, proposen "penalitzar molt les segones residències" i, especialment, el que qualifiquen de "terceres i quartes residències" que, segons afirmen, "només estan obertes una mitjana de catorze dies l'any". També creuen que s'hauria d'atorgar avantatges fiscals a propietaris que recuperin habitatges buits "per incorporar-los al mercat que promoguin lloguer social".

Entre d'altres situacions actuals, des de Pirineu Viu creuen que "l’especulació immobiliària" a Andorra reforça el fenomen de la marxa d'habitants del Principat cap a l'Alt Urgell per trobar-hi habitatge més assequible. Un fet que, de retruc, fa augmentar també els preus a l'Alt Urgell. Aquesta situació també coincideix amb el fort augment de població nouvinguda que hi ha hagut al Principat aquests darrers anys: s'ha passat dels 71.000 habitants fixos del 2015 als més de 86.800 actuals. Aquesta darrera dada, de fet, l'ha actualitzat aquest dijous mateix l'Institut d'Estadística andorrà i representa un augment del 2,7% respecte d'ara fa tot just un any.

Una de les persones que ha optat per aquest canvi, Emma Ramos, de 31 anys, ha explicat a l'ACN que des de fa divuit mesos viu a Anserall. Abans llogava un pis al Principat, on hi té gran part de la família i amics, però es va trobar que un inversor va comprar tot l’edifici i la va fer marxar. Una situació que, afirma, li genera "pena, vergonya, angoixa i molta frustració". La seva feina com a dissenyadora gràfica li permet combinar presencialitat i teletreball, però no l’eximeix d’haver de creuar la frontera cada cop que té una reunió o ha de visitar algun client. Per aquest motiu, continua buscant pis a Andorra, encara que es troba amb uns preus que "doblen" el que paga actualment.

En el cas de la Cerdanya i el Pallars Sobirà, des de Pirineu Viu volen posar el focus em "la gran quantitat de segones residències i habitatges turístics", perquè creuen que "dificulten l’accés a l’habitatge". També en culpen "els habitatges buits o fora de mercat". Un assenyalament que també fan extensiu a l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà, indica un dels portaveus de la nova plataforma, Arnau Corberó. Segons aquest arquitecte barceloní establert a Prats i Sansor, "si no es posa fre, el futur pot ser esfereïdor", i per això opina que cal "una forta implicació de les administracions a tots els nivells".

A la Cerdanya, a banda de l'evident gran presència de segones residències (ara representen el 64% dels habitatges de la vall), els darrers anys també han estat marcats per un fort augment de la població fixa: des del 2020 -a l'inici de la pandèmia- el nombre d'habitants empadronats s'ha incrementat un 7%, mentre que des de l'any 2000 l'increment ha estat de fins a un 41%, el percentatge més alt de tot el Pirineu català. En xifres concretes, mentre que al començament de segle la comarca tenia poc més de 14.000 habitants censats, ara ja en té prop de 20.000. En el cas de Puigcerdà, s'ha passat dels 6.900 habitants de l'any 2000 als 9.700 actuals, un augment també de més del 40%. En el mateix període, la població fixa de la Val d'Aran s'ha incrementat en un 35%; i la del Pallars Sobirà, en prop d'un 20%.

El Consell Comarcal cerdà defensa que el model actual ha permès l'establiment de població

En aquest sentit, des del Consell Comarcal de la Cerdanya rebutgen els intents de posar en les segones residències i el turisme tot el focus dels problemes amb l'habitatge per a una part de la població. El seu president, Isidre Chia, ha recordat que "arreu de la comarca ja s'està treballant en plans d'acció per impulsar habitatges socials". Com a exemple, el també alcalde de Bolvir ha avançat que d'aquí a un mes l'ajuntament que presideix traurà a licitació un projecte per crear deu habitatges públics per a veïns que en necessitin.

En una entrevista a TV3, Isidre Chia ha assegurat que són plenament "conscients" del problema actual i "per això des del Consell Comarcal i des de diferents ajuntaments ja s'hi està treballant, tot oferint habitatge social" a la població local que el necessiti. En tot cas, Chia ha reivindicat que "gràcies a les segones residències podem mantenir els pobles com els mantenim, com també les escoles i els carrers", a més d'obres locals com per exemple la imminent construcció de dues rotondes al mateix municipi de Bolvir per millorar la seguretat del trànsit. I adverteix que "si no fos perquè tenim els IBI i d'altres impostos d'aquestes persones de segona residència, no podríem fer la majoria d'inversions que fem", alhora que assegura que "tothom reconeix que som ara mateix una comarca envejada arreu del Pirineu i arreu del país, i això s'ha de posar en valor".

A més a més, Chia apunta que "gràcies a les segones residències moltes persones de la comarca s'hi han pogut quedar o establir-s'hi i tindre-hi la seva pròpia empresa, ja siguin d'electricitat, de manteniments o del que sigui". Finalment, també recorda que actualment "no s'està construint res de nou que no estigui aprovat des del 2011 amb el POUM".

Animen a "donar la cara" als autors de l'acció vandàlica a la casa de Gerard Piqué

Sobre l'acció vandàlica a l'interior de la residència de Gerard Piqué a la Cerdanya, reivindicada per l'organització Arran aquest cap de setmana passat, Isidre Chia l'ha condemnat perquè veu "totalment fora de lloc entrar en una propietat privada" sense permís, i apunta que vetllaran perquè aquests fets no es repeteixin "a cap municipi de la comarca". Chia indica que està "a favor que la gent es manifesti de forma civilitzada, i no d'aquesta manera".

De fet, el batlle de Bolvir es mostra convençut que, malgrat el missatge que es donava al vídeo, els autors de l'acció "no són gent de la comarca, perquè la gent que som de la Cerdanya i que se l'estimen no actuem d'aquesta manera i, a més a més, sempre donem la cara, mentre que aquesta gent sempre actua amb les cares tapades". Per això, els convida a que "ja que volen manifestar-se, que siguin valents i donin la cara" perquè tothom sàpiga qui són i a qui representen, en el supòsit que fossin de la comarca.

Intents de rehabilitar edificis públics a l'Alt Berguedà

Pel que fa a l'Alt Berguedà, municipis com Gósol o Saldes es troben en una situació molt semblant. L’alcaldessa de Saldes, Dolors Jiménez, lamenta que entre setmana “hi ha molts pisos tancats”. Per això, fa temps que l’Ajuntament treballa en la rehabilitació d’espais de titularitat municipal per convertir-los en habitatge destinat a gent que viu i treballa al poble. Els darrers anys en aquesta població ja s’han arranjat set habitatges de propietat municipal. El consistori vol seguir en aquesta línia el 2025 i té previst rehabilitar l’antiga escola del nucli de Maçaners per fer-hi entre dos i tres pisos.

Un altre fenomen que han detectat a l'Alt Berguedà és l'arribada d'habitants de la Cerdanya que busquen un habitatge més assequible i que, de retruc, provoquen que també augmenti el preu en aquests municipis. A Bagà han constatat que ha pujat aquesta demanda. El conseller d’Habitatge del Consell Comarcal del Berguedà, Quim Espelt, lamenta que “això fa que el poc habitatge que hi pugui haver sigui a preus més cars i que la gent que viu aquí, o els joves que es volen emancipar, els costi poder-se quedar”. Una situació que, segons Espelt, s’escampa per tota la zona de l’Alt Berguedà.

Espelt coincideix amb l'alcaldessa de Saldes a dir que la solució podria passar per rehabilitar edificis públics i cases en mal estat, però admet que és difícil pel seu elevat cost. També es mostra d'acord a aplicar "certes limitacions" als habitatges d’ús turístic perquè aquests "no acabin afectant la vida diària i quotidiana”, i advoca per mecanismes com desgravacions fiscals per aquells propietaris que lloguin els habitatges a persones que hi vulguin viure tot l’any.