Presentada la candidatura transnacional a patrimoni mundial de la UNESCO sobre el Coprincipat

Aquest pas tanca un procés de set anys, amb la implicació dels governs andorrà, espanyol i francès, que culminarà amb el registre formal de la petició el 26 de gener. La decisió sobre si es rep el reconeixement internacional, que inclou la Catedral de la Seu, se sabrà durant el 2027

La Casa de la Vall ha acollit aquest dilluns l’acte de presentació de la candidatura transnacional davant la UNESCO ‘Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra’, que pot possibilitar que la Catedral de Santa Maria d'Urgell esdevingui Patrimoni de la Humanitat. Aquest pas ha tancat un procés de set anys de treball compartit entre els governs andorrà, espanyol i francès, que culminarà amb el registre formal de la petició el pròxim 26 de gener.

El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, ha destacat que amb la candidatura Andorra no només aspira a un reconeixement internacional, "sinó a compartir una història que demostra que la cooperació pot ser una eina de govern, que la sobirania pot exercir-se de manera compartida, i que la tradició i la modernitat no són conceptes oposats, sinó complementaris". I ha afegit: "Són uns valors que davant les creixents tensions geopolítiques i la fragmentació internacional que vivim són més necessaris que mai”.

Per la seva banda, la ministra andorrana de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha estat l’encarregada d’exposar la documentació. “El que presentem a la UNESCO són els testimonis materials d’una forma de govern excepcional: el Coprincipat, un sistema únic al món, sense equivalent contemporani, que ha demostrat una continuïtat pràcticament ininterrompuda des de l’edat mitjana fins als nostres dies, i que s’ha mantingut viu tot aquest temps, no per la força, sinó per la capacitat de negociació, de pacte i de reconeixement mutu entre territoris, institucions i comunitats”, ha subratllat.

Per Bonell, “la inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial comporta una responsabilitat compartida; no només de protecció i gestió dels béns, sinó també de transmissió dels valors que representen". I puntualitza: "Aquesta candidatura ens ofereix una oportunitat col·lectiva: la d’enfortir la cooperació institucional, de reforçar el sentiment de corresponsabilitat i de projectar internacionalment un model que posa el diàleg al centre”.

També hi ha estat present l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, que ha valorat molt positivament el fet que ja es disposi de la documentació i ha expressat el convenciment que el reconeixement internacional suposarà un revulsiu turístic important per al territori i posarà en valor el patrimoni urgellenc.

Programa POCTEFA per promoure la preservació

L’Alt Urgell, Andorra i l’Arièja compten actualment amb un ajut europeu per reforçar la candidatura, a través del programa POCTEFA 2021-2027 a PYRÉPAT, per tal de promoure la preservació i transmissió del patrimoni comú del Pirineu i afavorir la creació de sinergies entre institucions i territoris units per una història i identitats compartides.

L’encarregat d’obrir l’acte ha estat el síndic general, Carles Ensenyat, i també hi ha assistit l’ambaixador i delegat permanent d’Espanya a la UNESCO, Miquel Iceta, i l’ambaixador de França a Andorra, Nicolás Eybalin, així com representants de les diferents institucions del Principat. Està previst que la UNESCO dirimeixi si inclou com a patrimoni de la humanitat aquesta candidatura durant el 2027.

Dotze monuments

La petició transnacional reuneix 12 monuments d'èpoques diferents, des de l'edat mitjana fins al segle XVI. N'hi ha deu situats a Andorra: Sant Joan de Caselles (Canillo), Sant Romà de les Bons (Encamp), Sant Martí de la Cortinada (Ordino), Sant Climent de Pal (la Massana), Santa Coloma (Andorra la Vella), Sant Serni de Nagol (Sant Julià de Lòria), Sant Miquel d'Engolasters (Escaldes-Engordany), el Jaciment del Roc d'Enclar, la Roureda de la Margineda i la Casa de la Vall.

La sèrie es completa amb el Castell de Foix, a l'Arieja (Occitània), i el conjunt catedralici de la Seu d'Urgell, a Catalunya.