Primera declaració judicial de les responsables de la residència Fiella de Tremp durant la pandèmia
Han estat citades per la causa d'un suposat delicte contra la seguretat dels treballadors durant el brot de COVID. També se les investiga per la mort de 64 padrins, prop de la meitat dels residents en aquells fets, el desembre de 2020

Actualització. 15.00 h
Les responsables de la residència de gent gran Fiella de Tremp durant el brot de COVID de desembre de 2020 declaren per primer cop davant la justícia. Ho fan citades per una de les dues causes obertes per aquell episodi, en què van morir-hi 64 dels 142 residents que hi havia en aquell moment al recinte.
Les dues encausades són la ja exdirectora i l'exresponsable d'Higiene Sanitària. La causa per la qual han declarat aquest dilluns al matí és per un presumpte delicte contra la seguretat dels treballadors, sobre el qual també s'ha citat a declarar membres del Patronat de la Fundació Sant Hospital de Tremp. L'altra, és per un delicte d'homicidi imprudent i tracte degradant, com a suposades responsables de l'alta mortaldat de padrins a la tardor de 2020.
Prèviament, al 2022, les treballadores que estaven al càrrec de les ara investigades ja van declarar al jutjat que durant el brot hi havia hagut una situació de "caos" i que s'hi podia veure padrins demanant ajuda al passadís. Les declaracions en fase d'instrucció per les causes obertes que hi ha ja van començar el 31 de març d'ara fa dos anys. Fins ara, però, la jutgessa encara no havia citat a declarar les dues investigades.
Segons ha explicat a l'ACN l'advocat de l'acusació particular, Xavier Prats, en la seva declaració, l'exdirectora només ha contestat a les preguntes del jutge i la defensa. Entre d'altres afirmacions, ha dit que mentre ella va estar treballant i fins que va agafar la baixa, el 27 de novembre de 2020, "tot funcionava correctament". En aquest sentit ha derivat la responsabilitat del brot cap a les monges que atenien els usuaris, i considera que "totes les acusacions són totalment falses i infundades". I sobre el fet que en aquell moment renunciés al càrrec, ha dit que ho va fer per la "pressió mediàtica" que es va generar al voltant de l'alta mortaldat de padrins al centre. També ha dit que a la residència hi havia una borsa de treball i que el personal coneixia el pla de contingència, i ha negat que no s'aïllés els pacients positius de COVID o que no hi hagués vestits EPI per a tothom qui ho necessitava.
Així, l'ex responsable principal del centre sociosanitari de Tremp ha donat una versió exculpatòria, que ha justificat tot al·legant que ella té una formació d'educadora social i que, per tant, no tenia coneixements de medicina ni d'infermeria. Tanmateix, Prats conclou que la versió que ha donat l'exdirectora del centre contradiu totalment la que van donar les treballadores de la residència al 2022.
De la seva banda, la llavors responsable d'Higiene Sanitària també estava citada al jutjat de Tremp, però ha declarat per videotrucada, pel fet que actualment està internada en una residència per a monges a Guipúscoa. Aquesta segona investigada s'ha acollit al dret de no declarar.
Precarietat laboral i incompliment de prevenció de riscos
En les querelles, a les quals ha tingut accés l'ACN, les demandants al·leguen que tant abans com durant la pandèmia es treballava de manera "precària" i en condicions que incomplien les mesures de prevenció de riscos laborals. Per exemple, segons recullen aquestes denúncies, la jornada laboral era de més de 70 hores a la setmana, incloent-hi caps de setmana sense descans i un horari "extenuant", tenint en compte a més l'edat avançada d'algunes treballadores.
Una de les presumptes irregularitats que es va denunciar més recentment va ser l'abril passat, quan es va portar al jutjat que s'havia celebrat la castanyada amb els padrins 20 dies abans del brot amb incomplint les mesures anticovid, ja que segons l'acusació no s'haurien respectat els grups bombolla i hi havia usuaris sense mascareta. Les treballadors també van dir en el seu moment que ningú no coneixia el pla de contingència, que no tenien EPIs i que només disposaven d'una mascareta a la setmana.





