Prop d'un centenar de persones acompanyen el bestiar de Llívia a la transhumància cap als prats de la Bollosa
L'Ajuntament llivienc és propietari de 15 km2 de pastures en aquest indret de l'Alta Cerdanya. Enguany el nombre de cavalls, eugues i vaques s'ha hagut de reduir a la meitat, a causa de l'adaptació a la normativa francesa sobre infeccions…
L'Ajuntament llivienc és propietari de 15 km2 de pastures en aquest indret de l'Alta Cerdanya. Enguany el nombre de cavalls, eugues i vaques s'ha hagut de reduir a la meitat, a causa de l'adaptació a la normativa francesa sobre infeccions bovines

Prop d'un centenar de persones han acompanyat aquest dilluns els cavalls i eugues del municipi de Llívia que passaran tot l'estiu als prats dels llacs de la Bollosa, a l'Alta Cerdanya. Després de dos anys d'aturada per la pandèmia, enguany s'ha recuperat la festa i per primer cop s'ha donat l'opció de fer l'acompanyament de les vaques durant el cap de setmana. A banda de l'acompanyament, la festa d'aquest dilluns ha inclòs un dinar de germanor, amb la participació de prop de 300 persones.
Tot i això, el nombre de caps de bestiar s'ha vist reduït a uns 180. El motiu és que els cinc ramaders de la vila s'han hagut d'adaptar a una normativa sanitària francesa sobre la Rinotraqueïtis Infecciosa Bovina i el Virus de la Diarrea Viral Bovina per poder travessar per aquesta banda de la frontera. Això els ha obligat a sacrificar quasi la meitat dels animals que tenien. Dins d'aquest procés, l'Ajuntament de Llívia ha arribat recentment a un acord amb el Govern francès per crear un model d'"illa sanitària" i que el bestiar del municipi sigui assimilat a l'Estat francès a efectes de controls sanitaris, per facilitar moviments com el d'aquests dies.
Tot i això, finalment seran uns 500 els caps de bestiar que faran servir enguany aquests terrenys. Cal recordar que el consistori de Llívia és propietari d'una zona de pastures a la zona de la Bollosa, a 2.000 metres d'altitud. La finca abasta uns 15 km2, que és gairebé la mateixa extensió que l'enclavament. Una condició i uns usos i costums que han sobreviscut a la imposició del Tractat dels Pirineus, que va partir la Cerdanya entre els estats espanyol i francès l'any 1659.
Sumar-hi la població i reivindicar el sector primari
La tradició de la transhumància té un origen mil·lenari a Llívia. La darrera dècada s'ha anat obrint al públic amb l'objectiu que tothom en gaudeixi i alhora la gent es conscienciï de la importància del sector primari. El fet que enguany el festiu de la Segona Pasqua s'hagi estès a tota Catalunya, i que també sigui festa a França, ha contribuït que s'hi hagi sumat més gent, segons ha explicat a l'ACN l'alcalde, Elies Nova. El punt de sortida era el parc de Sant Guillem, des d'on es recorren els gairebé quinze quilòmetres -i 800 metres de desnivell positiu- que separen Llívia de la Bollosa.
El ramader Venanci Agustí ha detallat que la voluntat de convertir la transhumància en una festa és la d'aconseguir que es valori més el sector, tenint en compte la seva activitat s'ha anat reduint en favor del turisme. El professional valora com la idea com "un encert" per fer pedagogia sobre les tasques que fan els agricultors i ramaders en la conservació de l'entorn i la necessitat que tothom s'hi impliqui.
Pel que fa a l'adaptació que ha calgut fer a la normativa francesa, aquesta, aquesta ha consistit, a la pràctica, en convertir Llívia en una "illa sanitària" on els ramaders s'han acollit, de forma voluntària, a un pla de prevenció i control per eradicar la IBR) i BVD. Agustí ha deixat clar que aquests virus no afecten el consum humà i que el seu principal problema és que interfereixen en la producció dels animals.
La polèmica va sorgir la primavera de 2021, quan les autoritats franceses van alertar que només les vaques amb resultat negatiu d'IBR i que haguessin estat vacunades podrien creuar per territori francès per arribar a la Bollosa. L'argument per prohibir el pas dels animals es feia en aplicació de la normativa europea que impedeix la mobilitat del bestiar positiu d'aquesta infecció, malgrat que hagi estat vacunat prèviament. Després de les queixes dels ramaders, que no havien estat alertats amb antelació per cap administració, es va fer una excepció per un any, tenint en compte que el lloc d'arribada era un terreny propietat del municipi de Llívia, i amb la condició que tots els exemplars estiguessin vacunats.
Un muntatge de vídeo ens trasllada a la jornada d’ahir.
— ajuntament de llívia (@de_llivia) June 7, 2022
(Vídeos: Eva Alamo / Ajuntament de Llívia)
Enllaços d'interès:https://t.co/6MeZ5Q3yS3#Llívia #Llivia #Llivi #Cerdanya #LaCerdanya #transhumància #ramaderia #ramaders #pagesia #Catalunya #pastures #ramaderia pic.twitter.com/iMTfaDd86S

