Puigcerdà exigeix la modernització de la línia de tren en el centenari de la seva inauguració
La comitiva del viatge commemoratiu és rebuda amb pancartes per denunciar-ne el mal estat, la lentitud del trajecte fins a Barcelona i les constants incidències, en un moment en què es parla d’estendre-la a la Seu i Andorra

La commemoració del centenari de l'arribada del tren a Puigcerdà ha esdevingut un clam veïnal per exigir-ne la modernització. Aquest dilluns s'ha celebrat l'acte central de l'aniversari, amb la descoberta d'una placa al vestíbul de l’estació, però la jornada ha tingut poc de festiva i molt de reivindicativa, per les mancances cròniques que arrossega des de fa dècades la línia R3 de Rodalies RENFE, que va de l'Hospitalet de Llobregat a la Tor de Querol.
El principal retret dels veïns a les administracions superiors és l'evidència que a data d'avui, per anar de Puigcerdà a Barcelona en tren, es triga el mateix que ara fa cent anys, o fins i tot més: els temps marcats per la mateixa companyia ferroviària espanyola són d'unes 3 hores i 20 minuts. Això, sempre i quan no hi hagi retards, reparacions o incidències, que de fet segueixen sent molt habituals.
Per això, i en un moment en què la Generalitat especula amb una hipotètica extensió des d'Alp fins a la Seu d'Urgell i Andorra, que tindria un cost multimilionari, els usuaris exigeixen que abans es resolguin els múltiples deures pendents de la línia existent, que al llarg d'aquests anys també ha vist com RENFE tancava o deixava abandonades diverses estacions, entre elles precisament la d'Urtx-Alp.
Enmig de les autoritats, la directora de Rodalies, Mayte Castillo, i el subdirector d'Estacions Nord-est d’ADIF, Josep Llobet, van tenir l'ocasió de llegir de ben a prop els molts cartells de protesta que havien preparat membres de l'entitat Amics de Cerdanya i de l'ANC. Ambdues associacions van aprofitar per recordar la vella reivindicació que es retiri la gestió de la línia a RENFE i ADIF i que l'assumeixi al 100% la Generalitat, perquè entenen que les línies d'FGC -com la de la Pobla de Segur- ofereixen un servei molt més eficient, amb una puntualitat del 99% i més cura per la infraestructura, les estacions i l'atenció a l'usuari.
El trajecte per commemorar el centenari no va sortir de Barcelona sinó des de Ripoll, a 2/4 d'11 del matí, i va arribar a l’estació de Puigcerdà al cap d'una hora. Entre els convidats també hi havia l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i el president del Consell Comarcal, Isidre Chia. Piñeira va recordar la història de la línia i la importància que va tenir ara fa cent anys l’arribada del tren a la Baixa Cerdanya, com a revulsiu per al turisme i per a l'economia en general, ja que va millorar la relació amb Barcelona però també amb d'altres ciutats rellevants com Granollers i Vic. També va ser el punt de partida per a la creació i creixement del barri de l’Estació, a la part baixa de la capital cerdana.
Tot i aquests apunts històrics, el batlle va remarcar la necessitat urgent de modernitzar el tren i adaptar-lo a les necessitats actuals, ja ben avançat el segle XXI, si és que realment les administracions es creuen l'aposta per oferir alternatives serioses al vehicle privat. En aquest sentit, el també vicepresident de la Diputació de Girona sentencia que cal fer millores "a tota la línia" i molt especialment al tram nord, amb l'horitzó de desdoblar-la fins a Ripoll (actualment ni tan sols ho està fins a Vic). També veu necessari renovar l'ample europeu que hi ha entre Puigcerdà i l'estació internacional de la Tor de Querol.
Cartells de protesta
Als cartells de protesta s'hi podia llegir lemes com ara "Exigim el traspàs immediat de Rodalies", "100 anys caminant com a crancs", "Tren de la bruixa espanyola" i "El tren que vull agafar és el de la independència". Els concentrats mostraven així la indignació acumulada per dècades d'abandonament de la línia per part de l'Estat, que fins i tot havia planejat tancar-la als anys 80.
Més actes
En els actes commemoratius d'aquest dilluns s'ha descobert una placa commemorativa, impulsada per l'Ajuntament de Puigcerdà. Tot i això, el text que hi ha inscrit apareix en primer lloc en castellà i la versió en català hi apareix a sota, perquè així ho havia exigit ADIF per permetre'n la instal·lació a dins l'estació, segons han reconegut des del consistori, que ha cedit a aquesta exigència.
La jornada també ha inclòs la inauguració d’una exposició de maquetes de tren de Ramon Surroca i Jordi Diví, que es podrà visitar a l’Arxiu Comarcal fins al 6 de novembre. A banda, i al llarg de l’any, estan previstes diverses accions com ara la publicació d’un llibre del centenari, la creació d’un joc de taula per part de l’Institut d’Estudis Ceretans, la celebració de conferències i exposicions, l’adequació de la zona verda al costat de les vies del tren o l’aprovació d’una moció per part del ple de l’Ajuntament, amb la reivindicació de les millores que necessita la línia.






