Quinze municipis fronterers catalans reclamen als estats espanyol i francès que reobrin els camins tancats

Els batlles critiquen que no se'ls avisés prèviament i alerten que la mesura agreuja "l'aïllament rural i la despoblació". A banda dels ajuntaments, la petició té el suport dels consells comarcals i comunitats de comunes de la Cerdanya, l'Alt Empordà, el Vallespir i l'Albera

Els batlles de quinze municipis fronterers del Pirineu català, a banda i banda de la ratlla, s'han unit per demanar als estats espanyol i francès que reobrin ja diversos passos fronterers que des del gener passat estan barrats amb blocs de formigó. Es tracta de cinc camins locals, molt utilitzats pels veïns de la zona, que connecten l'Alta i la Baixa Cerdanya i també els municipis de l'Alt Empordà amb els del Rosselló.

Els ajuntaments afectats lamenten que la decisió adoptada pel Govern francès -i a la qual no s'ha oposat l'executiu espanyol- no se'ls va consultar prèviament i els inquieta el fet de no saber fins quan durarà. Els alcaldes recorden que aquests camins ajuden a la "cohesió territorial" i que el fet de tancar-los agreuja "l'aïllament rural" i el risc de despoblació, en uns municipis ja molt afectats per la pèrdua d'habitants. Els ens locals han rebut el suport d'institucions supramunicipals com ara els consells comarcals de Cerdanya i l'Alt Empordà i les comunitats de comunes de Cerdanya-Capcir, el Vallespir i l'Albera, a Catalunya Nord.

L'11 de gener passat, l'Estat francès va tallar de manera unilateral els camins de la Vinyola i d'Age, que connecten Puigcerdà amb els municipis veïns d'Enveig i Palau de Cerdanya, i va fer el mateix amb tres passos fronterers entre l'Alt Empordà i el Rosselló: els colls de Banyuls, Costoja i la Manrella. El govern d'Emmanuel Macron va justificar aquesta dràstica mesura tot adduint "alerta d'atac terrorista" i l'augment de la immigració il·legal.

Tanmateix, la mesura ha estat criticada pels municipis afectats, perquè per a molts treballadors fronterers i comercials els suposa haver de fer desplaçaments més llargs. Per exemple, per anar de Puigcerdà a Enveig, o d'Age a Palau, ara cal passar obligatòriament per la Guingueta d'Ix. Aquest canvi de trajecte encara és més molest a l'Alt Empordà, on se'ls obliga a passar per la Jonquera -o per Portbou- per fer desplaçaments entre municipis veïns que, en condicions normals, es poden fer en molt pocs minuts, especialment pel que fa als moviments entre Maçanet de Cabrenys i Costoja o entre Espolla i Banyuls.

Contradicció amb el tractat de Schengen

A banda del risc d'accidents que suposen els blocs de formigó, els alcaldes recorden que es contradiu la voluntat del Tractat de Schengen, en què es garanteix la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. A més, apunten que ja hi ha altres carreteres en què hi ha blocs de formigó de manera permanent. Com a alternativa, proposen establir-hi sistemes de videovigilància que permetin garantir la lluita contra el terrorisme i la immigració il·legal sense que això perjudiqui els veïns.