Recuperats els cossos de cinc víctimes de les tropes franquistes a la fossa de Sorpe

La direcció general de Memòria Democràtica ja ha recuperat les restes de cinc víctimes de l'assassinat dels homes d'Isavarre que va perpetrar l'exèrcit franquista l'abril de 1938, quan va ocupar el Pallars Sobirà en el marc de la Guerra Civil espanyola. La troballa s'ha produït a la fossa del Prat del Fuster, a Sorpe, on hi havia constància que els nacionals hi van enterrar els cossos. De fet, els arqueòlegs que fan la recerca estan a punt d'extreure'n un sisè cos.

Les restes trobades són esquelets, alguns incomplets. Entre les troballes, hi ha un crani amb un tret de bala i peces de roba. L'excavació continuarà els propers dies en espera de trobar més individus. Les famílies dels afusellats han començat a donar aquest dilluns mostres d'ADN per poder identificar els cossos que es recuperin de la fossa. El Programa d'identificació genètica del Govern creuarà els perfils genètics dels familiars amb els de les restes òssies per veure si hi ha coincidència. La recollida de mostres s'ha fet al Centre d'Atenció Primària d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) per part de genetistes de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron.

El Gil Riba és un dels familiars que s'han fet les proves d'ADN. A la fossa de Sorpe hi hauria enterrat el seu padrí, Jaume Sabaté. Riba ha dit a l'ACN que vol poder recuperar les restes del seu avi per poder-lo enterrar al costat de la seva àvia. Aquesta és la voluntat que sempre han tingut a la família i la que els agradaria complir. En aquest sentit, ha afegit que li hagués agradat que aquesta feina s'hagués fet 30 anys abans, ja que així els seus pares ho haguessin pogut veure. Ara, només pensa a recuperar les restes del seu avi i tancar un cicle molt trist.

De la seva banda, Jaume Sabaté, nét d'un altre dels homes enterrats a la fossa de Sorpe i que s'anomenava també Jaume Sabaté, ha explicat que confia poder "enterrar dignament" al seu padrí i no tenir-lo a un camp "tirat" com ara.

Assassinat de tots els homes del poble

Segons el record que les famílies d'Isavarre han transmès de pares a fills, les tropes franquistes van ocupar Isavarre el 16 d'abril de 1938 i van concentrar tots els homes a la plaça del poble. Després els van retenir en una capella que hi ha a la població. Al cap d'un o dos dies, els van traslladar i afusellar a la zona coneguda com a prat del fuster, prop d'una cabana de pedres, a Sorpe. Van ser enterrats al mateix lloc de l'execució. Ells mateixos van haver de cavar la fossa, obligats pels soldats rebels. Al cap d'uns dies, alguns familiars es van desplaçar fins al lloc i van trobar la fossa, amb alguns cossos encara mig descoberts, i només van poder acabar d'enterrar-los al mateix lloc sense que els ocupants els permetessin donar-los una sepultura digna.

La Joana, amb 85 anys, recorda com el seu padrí Francesc Bringué acompanyat d'un soldat, es va acomiadar d'ella amb un petó a la galta i a tots els de casa els va dir: "No ploreu que ja tornaré". Però ja no va tornar. Ara, l'únic que desitja la Joana és que li puguin lliurar les restes i enterrar-lo al cementiri d'Isavarre. La Joana ha estat una de les familiars que s'han fet les proves d'ADN.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha parlat de la localització de les restes dels cinc cossos, i ha dit que l'objectiu és "obrir fosses i poder fer l'encreuament genètic amb els familiars". Si el resultat d'aquest encreuament és positiu, es pot "posar nom i cognom a les restes i entregar-les als familiars". Així es "dignifica" les persones enterrades a les fosses i es tanca un procés de dol, ha dit la consellera. Capella ha afegit que és un acte de "memòria democràtica".

Més d'una trentena de fosses obertes

La fossa de Sorpe és la 31ena que la Generalitat obre a través del Pla de Fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l'obertura de fosses, amb víctimes de tots dos bàndols de la guerra, i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 308 persones. D'aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d'identificació genètica, que és el sistema que disposa d'una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s'encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

El Programa d'identificació genètica disposa actualment d'unes 2.000 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d'ADN d'un individu d'una fossa té un cost aproximat d'uns 1.000 euros.

En canvi, la donació d'ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal. A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.