Recuperats 12 cossos de la Guerra Civil a la fossa de Canturri, la més gran descoberta enguany a Catalunya

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha visitat aquest dijous la fossa de Canturri on gràcies a les tasques d’excavació s’han exhumat les restes òssies de 12 individus del període de la Guerra Civil. Ciuró ha destacat que aquesta intervenció, a l'actual municipi de Montferrer i Castellbò, ha permès descobrir “la fossa més gran d’enguany” relacionada amb aquest conflicte armat. Un cop exhumades, les restes seran estudiades i se n’extrauran mostres genètiques per permetre’n la identificació. També s'hi ha localitzat objectes personals de les víctimes.

Per tot plegat, la representant del Govern ha animat les famílies de morts de la Guerra Civil perquè "dipositin les seves mostres d’ADN, perquè si hi ha coincidències podem procedir al retorn de les restes i tornar els cossos a les famílies”. En aquest sentit, Ciuró ha anunciat que enguany s’han produït dues noves identificacions i s’està en espera de poder confirmar una tercera, d’entre les restes trobades a la fossa del Mas de Santa Magdalena, a Mora d’Ebre (Ribera d’Ebre). Així, es vol ajudar a "tancar el dol i fer polítiques de memòria i de dignificació, per tal d'evitar que els desapareguts caiguin a l’oblit”.

Han acompanyat la consellera el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez, i la directora territorials de Justícia a Lleida, Montserrat Meseguer. Prèviament, Ciuró ha fet parada a l’Ajuntament de Montferrer i Castellbò, a la plaça de la Trobada, per signar el llibre d’honor del municipi.

Canturri acollia un equip quirúrgic

El treball arqueològic de l’excavació ha permès localitzar, de moment, aquests 12 cossos en fosses individuals, no gaire profundes i disposades en dues fileres, en les quals els difunts estaven situats principalment en posició bocaterrosa. Les restes, a causa possiblement de les propietats del sediment i la profunditat a què estaven enterrades, es troben en un estat de conservació "fràgil".

Pel que fa a l’origen de les víctimes exhumades, tot apunta que es tractaria de soldats republicans ferits al front del Pallars i que havien estat evacuats per Canturri, on van acabar morint. El trasllat s'havia fet perquè en aquest poble urgellenc l’exèrcit republicà hi tenia un equip quirúrgic, concretament instal·lat a Cal Gravador. La consellera Ciuró ha visitat també la masia que es va convertir en hospital de campanya, on encara es conserva la taula que es va fer servir per practicar operacions quirúrgiques d’urgència.

Anna Camats, directora arqueòloga de l'excavació, ha detallat que amb els cossos s'ha trobat objectes diversos, com insígnies del Cos de seguretat, cinturons, botons o botes, que han recuperat i que ajudaran a identificar la indumentària. També s'han localitzat objectes personals com una cartera, llapis o plomes estilogràfiques.

500 inscripcions en tres setmanes a 'Tancar el dol'

Arran de la campanya 'Tancar el Dol' del Departament de Justícia, s'ha incrementat les dades del Cens de desapareguts, amb 500 inscripcions en tres setmanes quan, fins ara, en un mes se'n registraven només una vintena. Ciuró ha animat tothom que tingui un familiar desaparegut durant la Guerra Civil i el franquisme a facilitar les seves dades.

La consellera ha avançat també que està prevista properament l’obertura de dues noves fosses al front del Segre i a Tarragona, on es tenen indicis que es poden localitzar restes d’aquest període, i que hi haurà un nou Pla de fosses amb les intervencions futures abans que acabi l’any.

La innovació, al servei de les polítiques de memòria

La intervenció arqueològica a la fossa de Canturri es va iniciar el 12 de setembre, tal com preveia el Pla de fosses 2020-2022 impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia. L’excavació es va programar a partir del treball de documentació de les fosses de l’Alt Urgell encarregat a l’historiador Pau Chica. D’acord amb les informacions recollides, sobretot de testimonis orals, se situarien en aquest punt entre 7 i 15 enterraments. Per aquest motiu, el treball arqueològic s’allargarà, en funció dels resultats, durant la primera quinzena d’octubre.

Per dur terme l’excavació de manera exitosa, es va fer una prospecció geofísica prèvia a la intervenció, a l’àrea indicada pels testimonis. Els resultats obtinguts van assenyalar diferents punts d’alteració del subsòl i, per tant, de probabilitat de localització de les inhumacions. Aquest procés va ser possible gràcies a la col·laboració amb la Direcció d'Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l’Àrea TIC del Departament de Justícia. “Posem la innovació tecnològica al servei de la recerca històrica”, ha volgut destacar la consellera durant la seva visita.

Amb aquesta actuació, ja són 74 les intervencions arqueològiques que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya, 12 de les quals aquest 2022.