Reforcen els controls a la frontera amb Andorra per detectar casos irregulars de treball transfronterer

Els governs espanyol i andorrà coincideixen en la voluntat de posar-hi ordre i indiquen que les presumptes incorreccions més habituals són de residents a Andorra o d'estrangers contractats al Principat, que opten per instal·lar-se a viure a la Seu i l'Alt Urgell

El Govern espanyol ha dialogat els darrers dies amb l'executiu d'Andorra amb l'objectiu de posar ordre en els presumptes casos de falsos treballadors fronterers, després que des del Principat han confirmat que darrerament ja fan un control més rigorós dels conductors i passatgers que travessen la frontera del riu Runer per anar a treballar. Els cossos policials d'ambdós estats treballen amb dues casuístiques principals: la de persones que segueixen figurant administrativament com a residents a Andorra però viuen a l'altre costat de la frontera, principalment a la Seu d'Urgell i el seu voltant, i els casos creixents d'immigrants d'altres països -sobretot de fora la Unió Europea- que s'estableixen a la Seu mentre treballen a Andorra o bé tenen intenció de treballar-hi. 

Sobre tot plegat, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha dit aquestes darreres hores que aposten "pel diàleg institucional per evitar irregularitats laborals a la frontera". Consultat pel Diari d'Andorra, Prieto ha assegurat que hi una voluntat de tots dos països de solucionar les incorreccions que es detectin. 

Pel que fa al primer perfil del que es coneix com a "falsos fronterers", les mateixes informacions apunten que es tracta de persones, ja siguin nacionals o de països tercers, que han obtingut legalment un permís de residència i treball a Andorra però que acaben establint-se a l'Alt Urgell sense comunicar-ho, amb l'objectiu de mantenir l'estatus de resident al Principat que havien aconseguit anteriorment. Es tracta, doncs, de persones que no tenen autorització de residència a Espanya i, per tant, es trobarien en una situació d’irregularitat administrativa que, a més, pot generar pressió sobre els serveis públics de la comarca, especialment en l'educació i la sanitat. Una casuística que ja es va detectant i corregint des de fa anys. En aquest punt, el delegat ha dit que cal garantir que aquests treballadors visquin realment al país veí, si el seu permís així ho determina, i que en cas de voler quedar-se a la Seu i comarca notifiquin el canvi com pertoca.

Quant al segon perfil, en les mateixes declaracions Carlos Prieto ha confirmat que majoritàriament es tracta d'immigrants d'origen sud-americà. També ha detallat que de vegades aquests treballadors són contractats per empreses andorranes amb el supòsit que tindran tant el lloc de feina com la residència a Andorra, però que s'acaben instal·lant a la Seu amb la idea d'obtenir l’autorització com a treballadors transfronterers. Prieto ha negat que aquest fenomen sigui ara mateix "una cosa expansiva", però confirma que "evidentment s’han detectat episodis", i apunta que de vegades al darrera i hauria organitzacions o grups empresarials que volen aprofitar per fer negoci amb persones de països tercers que estan en una situació més vulnerable perquè sovint tenen poc coneixement del seu veritable estatus legal o, directament, ja han arribat a Europa en situació irregular. 

Reunions bilaterals

Sobre el contacte que mantenen amb les institucions andorranes, des de la Delegació han explicat que ja han fet diverses reunions bilaterals per tractar la qüestió, a més de grups de treball específics sobre seguretat o serveis socials. Aquests dies, el Diari d'Andorra també ha informat que el Govern andorrà ja ha començat a reforçar els requisits per concedir autoritzacions de treball transfronterer i ha intensificat ens controls policials al pas del riu Runer. Carlos Prieto conclou que confia "en aquesta bona voluntat per arribar a acords, que permetin entre tots superar els problemes".