Reunió de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell amb el sector làctic
La trobada ha tractat temes com la modernització dels regs i els conreus, la qualitat de vida dels ramaders, l'ús de renovables i el relleu generacional. Hi han pres part ramaders, cooperatives, l'Escola Agrària del Pirineu i…

La trobada ha tractat temes com la modernització dels regs i els conreus, la qualitat de vida dels ramaders, l'ús de renovables i el relleu generacional. Hi han pres part ramaders, cooperatives, l'Escola Agrària del Pirineu i representants de la Generalitat i del Consell Comarcal
La sala de plens de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha acollit una reunió amb diversos representants del sector làctic de la ciutat i de l'Alt Urgell. La trobada tenia l'objectiu principal d'ajudar a "dinamitzar i assegurar el futur mateix del sector", segons ha expressat l'alcalde urgellenc, Francesc Viaplana, en un moment en què els professionals alerten d'un risc real de desaparició d'aquesta activitat econòmica a Catalunya, principalment a causa de la crisi de preus.
Tot i aquest context, Viaplana creu que a la comarca es va "en la bona línia" i que "una mostra n'és la participació i voluntat de tots els agents: ramaders, cooperatives, l'Escola Agrària del Pirineu, la Generalitat i el Consell Comarcal i l'Ajuntament". El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (nova denominació de la conselleria d'Agricultura) hi ha estat representat pel secretari general d'Alimentació, Carmel Mòdol. I per l'equip de govern municipal, també hi han intervingut el vicealcalde, Jordi Fàbrega, i la tinent d'alcalde Mireia Font.
La reunió, segons detalla Francesc Viaplana, ha servit per "posar en comú la feina feta fins ara, els reptes que s'han d'afrontar i les especificitats del sector al Pirineu". Ara, hi afegeix el batlle de la Seu, "el que toca és definir actuacions concretes i calendaritzar-les". Entre les necessitats actuals del sector lleter, a la reunió s'ha parlat de com afrontar la modernització dels regs, la millora dels conreus, la potenciació de la qualitat de vida de la pagesia, la utilització d'energies renovables, la recerca en diversos àmbits, l'augment de la sobirania de les explotacions pel que fa al farratge i el relleu generacional.
De la seva part, Jordi Fàbrega ha manifestat que "continuem treballant per buscar solucions de present i futur del sector primari a l'Alt Urgell, amb gran importància del sector làctic", i que ho volen fer "de la mà dels ramaders i les cooperatives Cadí i Pirenaica i amb la complicitat d'administracions i grups municipals".
A la trobada també hi ha participat el regidor de la CUP Bernat Lavaquiol, que s'ha mostrat "satisfet de la primera taula de treball del sector lleter". Lavaquiol valora que "cooperatives, administració i sector ramader treballem conjuntament per buscar eines que permetin protegir el model familiar de les explotacions pirinenques enfront de macroindústria lletera que rebenta preus".
Els sindicats alerten del risc de desaparició del sector a Catalunya
Aquesta setmana passada, Unió de Pagesos, JARC i les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona van dur a terme una nova protesta conjunta davant de grans distribuïdores per denunciar la crisi de preus. A l'acció es va advertir que aquesta situació pot provocar "la desaparició d’un sector ferit de gravetat" i amb força pes en comarques com l'Alt Urgell. En aquesta ocasió, la manifestació es va fer a davant de la planta de Lactalis a Mollerussa (Pla d’Urgell), per "denunciar les pràctiques abusives" d'aquesta i d'altres companyies "en connivència amb la gran distribució", que "ofeguen els ramaders catalans". Lactalis, indiquen, és un cas molt representatiu perquè és la principal indústria làctia a l’Estat i és proveïdora de conegudes marques com ara Puleva, El Castillo, Président, iogurts Nestlé, La Lechera, Lauki, RAM, Chufi i Gran Capitán, a més de distribuir per a marques blanques de cadenes com Bonpreu i Carrefour.
Els productors lamenten que "aquestes condicions comporten que el preu que perceben els ramaders se situï per sota els 40 cèntims/litre que, aproximadament, marquen el preu cost". Una xifra força per sota del que n'acaba pagant el consumidor i que "aboca moltes granges al tancament, davant la impossibilitat no només de guanyar-se dignament la vida sinó ni tan sols de cobrir les despeses més elementals". Unes condicions, subratlla UP, "aplicades sota la mirada d’una Administració que no actua per impedir-ho". A aquesta preocupació hi afegeixen "l’augment continuat del preu de les matèries primeres i l’energia -entre 3 i 4 cèntims d’euro des de l’estiu- que no s’han vist reflectits en el preu a què venen la llet de les seves vaques. Per això, qualifiquen de "propagandístic" l’increment de 2 cèntims anunciat per intermediaris de Mercadona.
Finalment, el sindicat ha recordat que "el sector de la llet català ha tancat 10 dels darrers 13 exercicis amb un balanç negatiu i que, des de fa anys, viu un degoteig constant en el tancament d’explotacions lleteres. Es calcula que abans d’acabar aquest any "una dotzena més de granges plegaran, se sumaran a les més de 900 que han tancat portes des de l’any 2000 i deixaran Catalunya per sota de les 400 explotacions en actiu el 2021". Tot plegat, adverteixen, "compromet el consum de proximitat".
