Soriguera vol que se'l consideri "el municipi més alt" de Catalunya

L'Ajuntament, que està situat a 1.257 metres, ho justifica perquè compten amb el poble de Rubió, a 1.697. L'Idescat elabora la llista segons el nucli principal de cada terme, de manera que el primer lloc és per a Meranges, seguit de Lles de Cerdanya i Toses. Al conjunt del territori català, però, superen aquestes cotes poblacions com Font-romeu, Èguet i la Molina

L'Ajuntament de Soriguera vol que se'l consideri com "el municipi més alt de Catalunya", pel fet que un dels seus nuclis habitats, Rubió (que només té una desena d'habitants censats), té la seva casa més elevada a 1.697 metres d'altitud. Tanmateix, el cap d'aquest municipi pallarès, el poble de Vilamur (60 habitants), està situat 440 metres més avall, a 1.258 m.

L'Institut d'Estadística de Catalunya valora l'altitud dels municipis d'acord amb el seu poble principal, que és on habitualment hi ha ubicat el respectiu ajuntament i la gran majoria d'habitants, cosa que també passa amb Soriguera mateix. Així, segons aquesta taula oficial, el més alt de Catalunya és Meranges (Cerdanya), que té el seu nucli central de població a 1.539 metres. El segueix un altre municipi de la mateixa comarca, Lles de Cerdanya, a 1.471 metres, i en tercer lloc hi ha Toses (Ripollès), a 1.444 metres. En aquests tres casos, els respectius nuclis que s'agafen com a referència, i que donen nom al municipi, tenen entre 75 i 110 habitants censats.

L'alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fondevilla, creu que, tot i que la gran majoria dels seus poc més de 400 habitants viuen a molta menys altitud (i alguns d'ells, fins i tot per sota dels 700 metres), el seu municipi hauria de ser reconegut com “el més alt” pel sol fet de comptar amb Rubió. Fontdevila considera que "per a fer aquesta estadística s'hauria de tenir en compte tots els nuclis del municipi", que en el cas de Soriguera són 14.

El batlle pallarès reconeix que "ser el municipi més alt de Catalunya no deixa de ser un distintiu més que pot portar gent al poble de Rubió", i que per tant l'objectiu principal és atraure turistes. Tot i això, matisa que tenen altres atractius, entre els quals esmenta el jardí de roques, un restaurant i, a pocs metres, el despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes, que és el jaciment arqueològic excavat en alçada més gran del país. S’hi pot veure restes de l'Edat de Bronze (1500 aC), medievals (ceràmica grisa), de la Guerra Civil i contemporànies (coves de pastors).

Municipi amb fort contrast d'altitud

Quant als municipis, l’alcalde de Soriguera opina que "no es pot determinar quin és el més alt de Catalunya tan sols prenent la mesura de la capital”, i que en tot cas s’hauria s’especificar que són ”els caps de municipi més alts del país”. I sosté que “s'hauria de valorar tots els nuclis poblats i determinar el rànquing“. Tanmateix, si s'apliqués aquesta idea de Fondevilla, hi hauria canvis sorprenents com, per exemple, que l'altitud oficial del terme de Barcelona passés dels 12 metres actuals als 362, que és on es troba el nucli de Vallvidrera. O que la de Monistrol de Montserrat fos de 720 metres, en comptes dels 161 actuals, atès que el municipi inclou el monestir de Montserrat.

En aquest sentit, Fondevilla no concreta si s'hauria de fer una mitjana de tots els nuclis d’un mateix municipi. I és que de la resta de nuclis de Soriguera, a part de Rubió, només n'hi ha un altre que superi els 1.500 (Freixa, de 1.506 m.) i quatre més que estiguin per damunt de 1.200. A l'altre extrem, en té cinc que ni tan sols arriben als 1.000 (el més baix del terme, Baro, és a només 634 m.). En canvi, a diferència de Soriguera, a Meranges quasi tot el terme municipal està situat per damunt de 1.500 metres. De la seva part, l'Idescat recorda que la font de les dades oficials és l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Font-romeu, el poble i municipi més alt del territori català

En tot cas, si tal com reivindica el Parc Natural de l'Alt Pirineu es té en compte la totalitat del territori català, i per tant s'hi inclou les comarques de Catalunya Nord, el poble -i també el municipi- més alt de tot el país no són ni Rubió ni Meranges, sinó que és, i amb diferència, Font-romeu (Alta Cerdanya), que té el seu nucli urbà a 1.750 metres d'altitud. La part habitada més alta d'aquesta població cerdana (l'Ermitatge) arriba de fet fins als 1.832 metres; és a dir, 135 metres més que Rubió.

Si es volgués mesurar l'altitud mitjana dels seus pobles, Font-romeu també supera clarament Soriguera, atès que la seva cota més baixa ja està per damunt dels 1.300 metres -força més amunt que quasi tots els nuclis del terme pallarès- i els altres dos pobles que donen nom al municipi cerdà (Odelló i Vià) estan per damunt dels 1.500 metres. El municipi té prop de 2.000 habitants fixos, cosa que el converteix alhora en el més poblat de l'Alta Cerdanya. A això cal sumar-hi una gran quantitat de població flotant, per la seva condició de destí turístic tant d'hivern com d'estiu.

A poca distància de Font-romeu hi ha els altres pobles més alts de Catalunya Nord: Èguet (que té el seu nucli de població, de més de 400 habitants, a 1.666 metres, i alguns carrers que s’apropen als 1.800), la Llagona (1.657), els Angles (1.650), Caudiers de Conflent (1.626) i Bolquera (1.613).

La Molina també supera Rubió

Tornant al costat sud de la frontera, a Rubió ja fa anys que hi ha un rètol, elaborat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, que proclama que és "el poble més alt del territori català". Entre els nuclis més alts que esmenta aquest cartell, també hi apareixen Tor (1.649 m.); la Bastida de Cerdanya, a Prullans (1.662 m.); el Port del Comte, a la Coma i la Pedra (1.644) i Montgarri, a Naut Aran (1.640).

Tanmateix, alguns d'aquests indrets esmentats pel PNAP, com la Bastida i Montgarri, estan actualment deshabitats. I en canvi, en aquesta llista s'hi obvia -volgudament o no- el poble de la Molina, al municipi d'Alp, que té la seva cota més baixa a 1.500 (a l'estació de tren) però que en la seva zona habitada més alta (el carrer de Coll Sisè, al peu de Pista Llarga), arriba fins als 1.730 metres. Aquest poble cerdà té uns 425 habitants fixos i, com Font-romeu o Èguet, el seu nucli urbà també arriba més amunt que la casa més alta de Rubió.

I si s'agafa com a àmbit territorial els països de parla catalana, el poble més alt és el Pas de la Casa, a la parròquia andorrana d'Encamp, que supera amb escreix tots els més alts de Catalunya: es troba entre els 2.050 i els 2.080 metres sobre el nivell del mar. Aquest nucli fronterer té prop de 2.000 habitants fixos. Quant als caps de les set parròquies andorranes, el més alt és el poble de Canillo, amb 1.525 metres.

D’altra banda, si no es té en compte només els nuclis de població, sinó qualsevol punt del terme, el qualificatiu del municipi més alt de Catalunya correspondria a Alins (Pallars Sobirà), perquè hi pertany la Pica d'Estats, el cim més alt del país, a 3.343 metres.