Territori impulsa un Pla de millora dels accessos a nuclis de població de les comarques de muntanya i de l'Aran
Es tracta d'una de les accions incloses en l’Estratègia del Pirineu i té l’objectiu d’ordenar la gestió de la xarxa viària de titularitat municipal
El Departament de Territori ha posat en marxa un pla per ordenar i millorar la gestió de la xarxa viària de titularitat municipal a les comarques de muntanya i l’Aran. Aquesta iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia del Pirineu, un instrument transversal del Govern català que té vigència fins a l’any 2030 i abasta 144 municipis. La xarxa de camins i accessos als nuclis de població és molt extensa en aquest territori a causa de l’orografia i la dispersió demogràfica, i sovint depèn d’ajuntaments amb pocs recursos. Per resoldre aquesta situació, el pla preveu la identificació de trams crítics, l'armonització de subvencions i un protocol d’emergència.
En col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), es cartografiarà la xarxa veïnal i s’estudiaran els riscos geològics per prioritzar actuacions de manteniment i reparació. També es coordinaran les línies d’ajuts entre les diferents administracions supramunicipals per guanyar eficiència i evitar duplicitats, i s’enllestirà a finals de l’any 2026 un protocol d’actuació interadministrativa per respondre de manera ràpida a urgències derivades de fenòmens meteorològics o geològics, com ara esllavissades.
A banda dels accessos viaris, l’estratègia del Pirineu inclou al voltant d’una trentena d’actuacions estructurades en vuit eixos clau per fomentar l’arrelament de la població, la sostenibilitat i el desenvolupament econòmic. Aquests àmbits abasten des de la creació d’un pla específic d’habitatge rural i la gestió forestal sostenible fins a la innovació agroalimentària, un model propi de mobilitat, el turisme regeneratiu, la promoció de les energies renovables i l’impuls a l’espai esportiu.
Tant l’Estratègia del Pirineu com la nova Llei d’alta muntanya "formen part del nou corpus legal i normatiu que està desplegant el Govern català per acompanyar el desenvolupament de les comarques pirinenques i de l’Aran, ajudar-les a entomar i respondre als principals reptes del nostre temps i a esdevenir l’escenari dels projectes vitals dels seus residents i dels nous que hi vulguin arrelar", ha dit la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
Desplegament de l'Estratègia del Pirineu
El Departament ha posat a disposició de la ciutadania en el seu web un document de resum de l’Estratègia del Pirineu que dona resposta a les preguntes més freqüents sobre aquesta iniciativa. L’àmbit territorial de l’Estratègia abasta l’Aran i les vuit comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès; en total, 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya i un 2% de la seva població.
Té vigència fins a l’any 2030, però el seu desplegament és progressiu i adaptatiu. La impulsa el Govern català, amb la participació dels diversos departaments, que executen les actuacions d’acord amb les seves competències. L’Estratègia ja s’ha sotmès a diversos processos participatius i d’escolta activa de les necessitats del territori entre els anys 2022 i 2024.
El 2026 s’han redefinit les accions previstes, que s’han acabat concretant en una trentena d’actuacions estratègiques. Aquest caràcter és causat per la seva capacitat tractora de l’economia, palanca de canvi, per posar en valor els actius territorials, pel seu caràcter innovador, l’impacte supramunicipal o la viabilitat econòmica, entre d’altres. Totes les actuacions incloses es financen amb els pressupostos ordinaris dels departaments de la Generalitat, però també poden ser cofinançades pels altres actors implicats.
Eixos d'actuació per als propers anys
L’Estratègia té vuit eixos d’actuació i en el document accessible a la web del Departament es poden consultar alguns que ja s’estan impulsant per cada eix:
1. L’habitatge, eina clau per a l’arrelament al Pirineu. El Pla específic d’habitatge de les àrees rurals, en elaboració, treballarà per fer efectiu el dret a l’habitatge permanent mitjançant la rehabilitació, la recuperació d’habitatges buits o en ruïnes i l’ajust de les tipologies de protecció oficial a les necessitats dels territoris rurals.
2. El Pirineu, territori de coneixement. Ampliació de l’Observatori del Montsec, infraestructura de recerca i tecnologia gestionada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb un nou telescopi i la implantació de noves empreses en l’àmbit del Teleport. En aquest eix s’inclou també el CIM Neu, un centre d’innovació de la muntanya i la neu a Camprodon impulsat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la UPC.
3. Una gestió forestal sostenible, la fusta com a recurs. Ja es troba en funcionament el Centre de Biotransformació del Mediterrani, a les instal·lacions del Hub forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) a Olius. Permet accelerar l’ús i la valorització de la fusta local i fomentar la bioeconomia del territori. També dins d’aquest eix s’impulsen xarxes municipals de calefacció que empren estella forestal de proximitat.
4. Un model propi de mobilitat pirinenca. A més del Pla de millora dels accessos a nuclis de població, inclou actuacions de condicionament a l’N-260, la C-1412b i la C-28. D’altra banda, a l’octubre es constituirà la Taula de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran, un grup de treball per ajustar les actuacions a les particularitats dels territoris de muntanya.
5. Innovació i qualitat en la producció agroalimentària. Inclou la nova seu de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) a la Seu d’Urgell, per potenciar la recerca específica en zones de muntanya.
6. Un turisme pirinenc integral, regeneratiu i sostenible. Entre d’altres, inclou l’estratègia integral Pirineus 365 per transformar les estacions d’esquí alpí gestionades per FGC en destinacions de muntanya operatives durant tot l’any. També forma part d’aquest eix el pla de millores per al desenvolupament i l’adaptació de les set estacions d’esquí nòrdic de la Mancomunitat de municipis per a la promoció de l’esquí nòrdic.
7. El Pirineu, un gran espai esportiu a cel obert. Abasta actuacions com els Campionats del Món de Piragüisme d’Aigües Braves 2027 a Sort i la Seu d’Urgell i l’impuls d’un hub de piragüisme al Parc Olímpic del Segre. També inclou el nou edifici del centre INEFC Pirineus a l’Horta del Valira, la Seu d’Urgell.
8. Un Pirineu compromès amb les energies renovables. Inclou el desplegament de L’Energètica al Pirineu, amb actuacions de subministrament d'energia d'origen renovable; promoció de projectes d'autoconsum i participació en projectes privats amb consens territorial.
L’Estratègia del Pirineu, amb el seu llistat de projectes, es pot considerar la llavor del que serà el principal instrument de desplegament de la nova Llei d’alta muntanya -en fase d’avantprojecte-, el Pla d’actuacions estratègiques de l’Alta Muntanya. Aquest Pla tindrà una vigència de sis anys i, a diferència de les mesures incloses en l’Estratègia, disposarà d’un nou fons de finançament específic.
