Tractament biodinàmic en vinyes d'Estamariu, on es preveu fer una producció de mil ampolles en la primera collita
En un futur es preveu construir un celler propi per processar aquest vi d'alçada. La iniciativa, en el marc del projecte de dinamització econòmica de la vall del Port Negre, la impulsa la Fundació Planes Corts
Ara fa tres anys es van plantar gairebé dues hectàrees de vinya a Estamariu (Alt Urgell), que s'han sotmès a un tractament d'agricultura biodinàmica fet a partir d'una barreja de pols de quars i aigua de pluja. L'objectiu és afavorir una millor maduració del raïm, tot aportant llum i calor a les plantes. Aquest és un dels darrers passos previs al moment de la verema, prevista per finals d'octubre i on s'espera una primera producció d'unes mil ampolles de vi. La idea és consolidar aquest cultiu, que era propi de la zona, i construir un celler on poder fer el procés de vinificació. Tot plegat, en el marc del projecte de dinamització econòmica de la vall del Port Negre que impulsa la Fundació Planes Corts, que busca fixar població al territori.
Joan Pagès és agricultor biodinàmic i ha explicat a l'ACN que al tractament de la vinya hi afegeix també valeriana "perquè li aporta una protecció extra al cultiu", tenint en compte que s'està produint un vi en alçada amb una meteorologia pròpia de les zones de muntanya. "És un lloc on comença a fer fred aviat, a més plou dia sí, dia també, i hi ha hagut alguna pedregada per aquí a la vora", ha comentat. Aquestes particularitats fan, segons ha manifestat Pagès, que el cicle vegetatiu de la planta sigui més curt i, per tant, que calgui "aprofitar tots els moments" per poder arribar a la maduració del raïm en òptimes condicions.
En el cas d'Estamariu, els ceps es troben a més de 1.200 metres d'altitud sobre el nivell del mar i plantats sobre unes terres riques en minerals. Pel que fa al tractament d'agricultura biodinàmica, la primera aplicació es va fer a la primavera amb la intenció d'afavorir una bona formació de la planta, aconseguint que el seu creixement sigui "molt compensat". La repetició d'aquest procés, prèvia a la collita, ajuda a la vinificació, segons ha concretat l'agricultor. Tot plegat, ha indicat, arriba al consumidor final: "L'objectiu final és fer un vi per beure, que a més sigui un aliment per l'ànima de les persones".
Context de canvi climàtic
En aquestes vinyes d'alçada d'Estamariu hi ha dues varietats, sauvignon blanc i pinot noir, i es preveu que les primeres ampolles de vi no es destinin encara a la comercialització, tal com ha assenyalat David Planes, vicepresident de la Fundació Planes Corts, que segueix els passos del projecte que va idear l'empresari Joan Planes Vila. "El pare creia que la vinya era un recurs positiu per al territori, perquè pot ser un cultiu que pot generar riquesa i que es pot comportar molt bé en aquestes alçades", ha subratllat.
La idea és plantar dues hectàrees més de vinya a partir de l'any que ve, les quals es situaran a una alçada diferent de les actuals. De fet, aquestes estaran a tocar del poble d'Estamariu, a gairebé 1.100 metres d'altitud, i s'està valorant la possibilitat que siguin de les varietats pirene, garnatxa blanca i syrah. Tot plegat, en un context on el canvi climàtic genera problemes de "mal comportament" de la vinya en llocs tradicionals i afavoreix que aquesta activitat es traslladi a noves finques amb més alçada per aconseguir productes de més qualitat.
Celler propi en un futur
La vinificació d'aquesta primera collita es farà en un celler de la DO Pla de Bages, gràcies a una col·laboració amb Collbaix-Celler el Molí. La idea, però, és construir un petit celler per processar el vi, tot incloent-hi una botiga i un espai de tast on poder fer maridatges de vins amb formatges i altres productes locals, segons ha remarcat Planes. De fet, aquest serà un aspecte singular del projecte, ja que la majoria dels que ja existeixen a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya no disposen d'aquest tipus d'instal·lacions.
"Val la pena reivindicar que potser serem pioners en el territori, però no hem de perdre de vista que hem de ser un exemple a seguir", ha comentat el vicepresident de la Fundació Planes Corts, entitat que precisament té com a missió oferir un model que es pugui replicar en altres àrees rurals. Així, ha conclòs: "Cada vegada que vens aquí i veus aquestes vinyes, com evolucionen i la qualitat del que estàs produint t'omple d'orgull i et fa estimar més aquesta terra".
