Tres de cada quatre cases rurals de la demarcació de Lleida són a l'Alt Pirineu i Aran

L'oferta d'allotjament de turisme rural a la demarcació de Lleida ha crescut els darrers 20 anys un 124% en nombre d'establiments i un 117% pel que fa a l'oferta de places, segons l'informe sobre l'evolució de l'oferta i la demanda d'aquest sector elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la UdL. Entre el 2002 i el 2022, el nombre de cases rurals a la demarcació va passar de 306 a 685, i les places disponibles de 2.327 a 5.057.

El 74% de l'oferta de cases, i el 70% de les places ofertes, es concentra a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, malgrat que des del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida -que ha encarregat l'estudi- han volgut destacar "l'increment de més d'un 400% en nombre d'allotjaments i places" pel que fa a la regió lleidatana. De fet, ara fa 20 anys la diferències entre les comarques pirinenques i les de Ponent era encara més elevada, atès que al Pirineu s'hi concentrava el 90% de l'oferta.

L'Alt Urgell, que ja compta amb una tradició consolidada en el sector i una associació pròpia, és la tercera comarca amb més cases rurals de la demarcació, només superada pel Solsonès i el Pallars Sobirà. Són també les destinacions amb més oferta de tot Catalunya. A l'Alt Pirineu, els darrers 20 anys l'oferta ha passat de 272 establiments i 2.044 places a 507 establiments i 3.555 places.

L'estudi indica que el "boom" es va produir sobretot a la primera part d'aquest període, entre 2002 i 2009, i que des de llavors el creixement ha estat més moderat o fins i tot i ha hagut un estancament en zones com l'Aran, on al 2002 hi havia 18 establiments i ara només n'hi ha un més, 19. El director i autor de l'estudi, Jaume Macià, ho ha atribuït a la crisi econòmica del 2008 i, més endavant, a l'auge dels habitatges d'ús turístic (HUT), que han passat de 1.530 places a 8.154 en aquests anys.

Pel que fa a la plana lleidatana, en aquestes dues dècades han passat de 34 establiments i 283 places el 2002 a 178 i 1.502, respectivament, el 2022. És a dir, han multiplicat l'oferta per quatre. Les comarques on més ha augmentat el nombre d'allotjaments han estat la Noguera, la Segarra i l'Urgell. 

Demanen regular els pisos turístics

Pel que fa justament a una altra competència, la dels pisos o blocs sencers d'ús turístic, ara a la demarcació n'hi 4.024, que ofereixen 23.320 places. Una xifra que ja supera la resta d'allotjaments turístics del territori. Davant d'aquest creixement descontrola, el nou vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, ha expressat la seva preocupació per aquest fet perquè creu que "posen en greu perill el turisme tradicional".

De la seva banda, la presidenta de la Federació de Cases de Turisme Rural, Núria Ferrando, ha declarat que cal "controlar més i aturar el creixement" que estan tenint aquests pisos turístics.

Procedència dels visitants

El públic allotjat en els establiments de turisme rural a la demarcació de Lleida ha estat dominat per turistes estatals, que representen al voltant del 90% dels viatgers i les pernoctacions, amb un clar predomini dels visitants de Catalunya mateix. L'arribada de turistes estrangers en aquest tipus d'establiment ha estat mínima, i l'estudi planteja com un repte augmentar-ne la presència.

Pel que fa a l'estada mitjana i el grau d'ocupació, s'ha observat una disminució els darrers anys. L'estada mitjana ha passat de 3,5 dies el 2010 a 2,5 dies el 2022, i el grau d'ocupació anual ha mostrat una tendència a la baixa des del 2009. Tot i que s'ha produït una millora en les últimes temporades, les xifres d'ocupació encara estan lluny de les aconseguides els anys anteriors a la crisi econòmica.

Més creixement a Girona i la Catalunya Central

Si es compara l'evolució de l'oferta de turisme rural de les regions de Lleida i de l'Alt Pirineu i Aran amb la resta de Catalunya, el creixement a d'altres regions ha estat més accentuat aquests darrers 20 anys. Si fins al 2007 es dominava el sector, des de llavors les comarques de Girona i de la Catalunya Central han passat a davant. L'estudi conclou, però, que encara hi ha "un alt potencial de desenvolupament, especialment en un context de recerca d'experiències turístiques menys massificades i més properes a la natura", si bé creu que cal diversificar l'oferta.