Un estudi conclou que els Pirineus han perdut 20 dies de glaçades les darreres sis dècades

L'anàlisi transfronterera compara l'evolució des de finals de la dècada de 1950, quan la serralada havia viscut un període de miniglaciació. En el mateix temps el nombre de dies considerats d'estiu -amb màximes de més de 25ºC- ha augmentat en 32

Un estudi transfronterer del projecte LIFE Pyrenees4Clima, encapçalat pel Servei Meteorològic de Catalunya, conclou que al llarg de les darreres sis dècades els Pirineus han perdut en conjunt una mitjana de gairebé 3 dies de glaçada per dècada, de manera que ara hi ha vint dies menys amb gebrades -temperatures mínimes sota zero- que seixanta-cinc anys enrere.

La suma implica que ara, a grans trets, hi ha a la regió 20 dies menys de gelades que a mitjan segle XX. El treball es basa en la comparació amb les dades de l'any 1959, al final d'una dècada de 1950 en la qual, això sí, les temperatures havien estat en general força per sota del normal perquè la serralada pirinenca havia viscut llavors un període de "miniglaciació". 

En el mateix llarg període estudiat, l'anàlisi apunta que els Pirineus han augmentat en 4,9 dies cada dècada les jornades considerades com d'estiu (amb temperatura màxima superior als 25°C). Això significa que ara hi ha 32 dies més d'estiu que quan se sortia d'aquella etapa de miniglaciació. De mitjana, la temperatura augmenta en 1,9°C a l'hivern i en 2,7°C a l'estiu, sempre respecte del 1959, i també es constata un "increment constant de les nits tropicals". Els autors també indiquen que "augmenta la durada de les ràfegues càlides"; és a dir, dies consecutius amb una temperatura màxima extremament elevada, i "disminueix la durada de les ratxes fredes", dies consecutius amb una temperatura mínima extremament baixa.

El cap de l’equip de canvi climàtic del Meteocat, Jordi Cunillera, conclou que es dibuixa una "clara tendència" cap a un clima pirinenc "més càlid en tot el seu conjunt i, al vessant sud, més sec". Les dades presentades es basen en 12 sèries de temperatura i 26 sèries de precipitació, distribuïdes pels Pirineus i que representen el clima de tot el massís. Totes les sèries cobreixen el període 1959-2024 i el període referència per al càlcul de les anomalies és 1961-1990, excepte en el cas dels estudis referents a la neu, que són sèries més recents.

Augment també als llacs d'alta muntanya

L'augment de la temperatura de l'aire, afirma, ha implicat un augment de la temperatura de l'aigua dels llacs d'alta muntanya del Pirineu. Per exemple, a l'Ivó de Marboré, al Pirineu aragonès, la temperatura de l'aigua superficial (fins als 5 m de profunditat) ha augmentat gairebé mig grau pel que fa als darrers 10 anys. Blas Valero, investigador de l'IPE-CSIC, augura en aquest punt concret "un augment de les onades de calor lacustres i una reducció del període durant el qual els llacs estan coberts de gel, amb canvis a la columna d'aigua que poden provocar episodis d'anòxia, una situació que altera greument els ecosistemes".

Els continguts i el disseny del butlletí BICCPIR han estat elaborats pel Servei Meteorològic de Catalunya, que és soci del projecte LIFE Pyrenees4Clima i responsable del grup de treball CLIMA. A més del MeteoCat, compta amb la contribució de dades de MéteoFrance, Servei Meteorològic d'Andorra, AEMET, IPE-CSIC i l'Agència Basca de Meteorologia (Euskalmet).