Un llibre demostra que molts estiuejants de la Cerdanya de finals del segle XIX hi tenien arrels familiars

L'escriptora de Puigcerdà Sandra Adam ha publicat una recerca duta a terme durant sis anys sobre els inicis del turisme a la Cerdanya a la segona meitat del segle XIX. La investigadora cerdana ha explicat que "tot i que corre el mite que els estiuejants són gent de Barcelona que escullen la comarca perquè sí, la majoria d'ells hi tenien arrels familiars". Així ho recull en el llibre 'L'estiueig a la Cerdanya. Urbanisme, cultura i lleure des del 1850', editat per Efadós. Fruit d'aquest treball també ha pogut constatar que hi havia un "turisme sanitari", sobretot de persones amb patologies respiratòries o a la pell, que veien aquesta part del Pirineu com una alternativa a Suïssa.

Adam apunta que molts dels visitants que va tenir Cerdanya als estius de finals del segle XIX són fills de la comarca que havien marxat a fora i decidien tornar-hi de vacances. A més, detalla que les seves estades van contribuir a la transformació urbanística de Puigcerdà i d'altres localitats cerdanes, que es van anar eixamplant. Tot plegat ho ha pogut constatar resseguint la premsa escrita de l'època i mitjançant fonts familiars, a més de documentació que es conserva en diversos arxius, com ara l'Arxiu Nacional de Catalunya o el Comarcal de Cerdanya.

El llibre conté unes 280 fotografies on es poden veure quines opcions de lleure hi havia a l'època o algunes de les obres de comunicació que es van impulsar per afavorir l'arribada dels primers turistes. En aquest sentit, l'autora explica a l'ACN que l'arribada per la Collada de Toses es feia amb bestiar i carruatges i, tot i que el traçat d'aquesta carretera gairebé no ha canviat, llavors era molt més complicada. "Els testimonis diuen que arribaven plens de pols i amb un mal d'esquena del què trigaven tres dies a recuperar-se", comenta. A més a més, assenyala que els estiuejants arribaven per Sant Joan i s'estaven a la comarca fins al mes d'octubre. Tot i això, en diversos casos, el marit deixava l'esposa i els fills i continuava anant a treballar a Barcelona.

De llogar-hi habitacions a construir-s'hi cases

L'escriptora puntualitza que les famílies de la comarca solien llogar-los habitacions i que, posteriorment, els visitants amb més capacitat econòmica optaven per comprar un terreny i construir-se una casa. A banda de l'època estival, també era freqüent que busquessin refugi a la comarca en períodes d'epidèmies.

A més, els que venien amb l'objectiu de millorar la seva salut feien banys de sol, aigua o aire, tenint en compte que per a la burgesia catalana era més fàcil anar al Pirineu que desplaçar-se fins a Suïssa, on, afegeix Adam, només uns pocs s'ho podien permetre. Per tot plegat, i fent un paral·lelisme amb el turisme actual, Adam conclou que "hi ha algunes coses que no han canviat", perquè actualment hi segueix havent molts visitants que acaben comprant una casa a la comarca després de fer-hi una estada.