Una enquesta a estudiants de la Val d'Aran revela el "baix i preocupant" ús social de l'aranès

El Conselh Generau d'Aran ha reconegut que l'ús de la llengua aranesa entre els joves de la vall està a nivells baixíssims. Una enquesta realitzada a 126 alumnes de quart d'ESO i primer de batxillerat, de l'institut de Vielha, ha revelat el "baix i preocupant" ús social de l'aranès, en paraules del mateix govern local que, tot i seguir reivindicant més recursos per potenciar-la, admet així que el problema principal rau en que cada cop menys habitants de la vall el parlen de manera habitual. La realitat objectiva és que la immensa majoria prefereixen expressar-se en castellà. 

Entre d'altres dades, el demolidor estudi constata que només un 17,9% dels joves estudiants tenen l'aranès com a llengua familiar. Aquest autèntic procés de substitució lingüística afavoreix bàsicament el castellà, atès que aquesta és la llengua que parlen a casa seva més d'un 60% dels enquestats. En canvi, la influència del català en aquesta minorització de l'aranès és mínima, ja que només la tenen com a llengua familiar poc més d'un 10% dels joves. Finalment, menys del 10% diuen que a casa parlen una llengua diferent de les tres cooficials a la vall.

Els percentatges són molt semblants quan se'ls pregunta amb quina llengua se senten més identificats: tot just un 18,8% afirmen que l'aranès és el seu referent, mentre que més del 60% responen novament que és el castellà, i poc més del 10% es decanten pel català.

Més del 90% publiquen a xarxes en castellà

Finalment, la minorització de l'occità aranès, en favor de la llengua pròpia de Castella, encara és més flagrant pel que fa a les xarxes socials: només un 2,4% dels estudiants afirma haver fer alguna de les seves darreres publicacions en la llengua de la vall, mentre que en canvi més del 90% admeten que les publicacions les fan bàsicament en castellà. Pel que fa al minso percentatge restant, ni tan sols un 2% són en català, una proporció que es queda per sota de la suma de les llengües no oficials de l'Aran, com per exemple el francès.

Tot plegat, malgrat que els enquestats asseguren que tenen un bon coneixement de l'aranès, que de mitjana valoren com de 7 sobre 10.

Xerrades sobre diversitat lingüística

Aquestes enquestes s'han dut a terme en el marc d'unes xerrades sobre diversitat lingüística que organitza el Conselh d'Aran. La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha afirmat que "les dades obtingudes reflecteixen la delicada situació que travessa la llengua pròpia d'Aran, que fa temps que es troba al límit de la supervivència". Malgrat l'evidència que l'aranès està sent substituït pel castellà des de fa temps en la vida quotidiana, des de la institució insisteixen a considerar que el problema principal no és dels mateixos habitants, sinó de competències i finançament. En aquest sentit, Vergés ha reiterat que "des del Conselh Generau d'Aran es treballa sense descans per a aconseguir el finançament, recursos i reconeixement necessaris per a tractar de revertir aquesta situació".

Les xerrades sobre diversitat lingüística, afirmen, persegueixen "que els joves reflexionin sobre el seu important paper en el futur de l'aranès" i "tractar de motivar conductes que facin més present l'aranès en les seves relacions i xarxes socials". Es vol "que els joves prenguin consciència de la situació de l'aranès i del procés de substitució lingüística de llengües minoritàries".

Les sessions són a càrrec de Marc Piera, filòleg especialista en diversitat lingüística, que planteja exemples als estudiants per a convidar-los a reflexionar i debatre entre ells sobre el plurilingüisme i com les seves actituds són crucials per a la supervivència de l'aranès. Entre diferents temes, a la xerrada es qüestiona als joves per què no publiquen en la seva llengua en xarxes socials com Instagram o Tiktok, mostrant-los que això els faria únics i diferents davant una majoria que competeix en llengües més parlades.