Una recerca reflecteix que el Pallars Jussà havia tingut una vintena de prostíbuls al primer terç del segle XX

La recerca de la historiadora Joana Franch sobre ‘La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques’ ha permès documentar que al primer terç del segle XX Tremp havia arribat a tenir fins a 17 prostíbuls en funcionament, mentre que a la mateixa època a la Pobla de Segur n'hi havia quatre més. És a dir, el Pallars Jussà havia tingut més de vint locals per a sexe de pagament en el període estudiat, que comprèn de l'any 1913 al 1936.

L'estudi atribueix la forta presència d'aquesta activitat en aquella època, principalment, a l’arribada de l’empresa La Canadenca l'any 1911 per a la construcció d'infraestructures hidràuliques que van ser claus per a l'electrificació de Catalunya. En aquell moment Tremp tenia tot just uns 2.500 habitants i en poc temps va rebre uns 4.000 treballadors. Aquest fet va contribuir a la creació de prostíbuls, que tenien noms com La Casita Blanca, La Flor de dia, La Bombilla o el Carrer de l’Alba, que encara perduren a la memòria d’alguns veïns.

Franch ha recordat que, a diferència del que passa actualment, en aquella època la majoria dels prostíbuls estaven autoritzats per a aquesta activitat, eren regulats per llei i se'ls coneixia com a "cases tolerades". Tot i això, també proliferaven alguns locals clandestins i sense permís. En tercer lloc, hi havia els denominats "cafès cantants", que eren bars amb cambreres i amb habitacions a la primera planta.

Activitat plenament regulada

Quant a la prostitució regulada, que llavors era la majoria, els edificis passaven les inspeccions pertinents, les noies tenien les seves cartilles sanitàries i els negocis comptaven amb un registre acurat de les noies que hi treballaven. L’edat legal per treballar-hi era a partir dels 23 anys. Tot i això, Joana Franch ha explicat a l'ACN que ha trobat "molt curiós" que la majoria de les noies estiguessin registrades amb una edat de 23 anys, malgrat que algunes seguien exercint fins als 30. Aquest fet li fa pensar que moltes d'elles, per poder treballar, mentien sobre l'edat real que tenien i devien ser més joves.

A les cartilles sanitàries, que eren obligatòries per treballar, hi apareixia tota la seva informació: nom, cognom, edat, procedència i informe sanitari. Pel que fa a la procedència la majoria eren de Catalunya, l'Aragó o el País Valencià, però també n'hi havia de la resta de l'Estat espanyol. De fora de l'Estat només hi havia algunes professionals originàries de França i el Brasil. Cada cop que una noia deixava de treballar a aquests edificis, la seva cartilla sanitària es trencava i es feia desaparèixer "per dignificar-la", detalla Franch.

Molts locals van perviure després de les obres

Aquestes noies van arribar al Pallars paral·lelament a l’arribada dels treballadors de les obres de les hidroelèctriques. Quan van finalitzar les obres, molts d'aquests treballadors de la Canadenca van marxar; però en canvi, molts dels prostíbuls van mantenir l'activitat. A tall d’exemple, Franch ha explicat que l’any 1936 en un sol prostíbul hi havia 67 noies treballant.

L'estudi també conclou que el 95% de les noies eren solteres, d'acord amb la informació que apareixia en aquests registres dels prostíbuls. Pel que fa al sou, cobraven 5 pessetes per jornades que començaven a les 12 del migdia i s’allargaven fins a la nit.

Ressò a la premsa de l'època

La premsa de l’època va deixar constància d'aquest fenomen i, per exemple, una de les cròniques que en parlava explicava, en castellà, que a Tremp hi havia tants prostíbuls que era una ciutat "dominada por los amigos de la jarana".

Franch ha trobat documentació referent a algunes ordres de tancament de locals que es van dictar, per exemple, per aldarulls que es produïen a dins els edificis. Les sancions econòmiques per aquests incidents, o per incompliments de les condicions legals, oscil·laven l'any 1913 entre les 15 pessetes i les 450 pessetes de l'època. La documentació estudiada també mostra com, tot coincidint amb l’arribada de la Canadenca, el doctor Agustí Roure, que era metge de Tremp, havia recomanat públicament fomentar el matrimoni per “conservar la moralitat” i "privar de tots els mals”.