Uns correus electrònics vinculen presumptament Mariano Rajoy a la intervenció de BPA
Segons la informació a la qual ha accedit RAC1, el llavors president espanyol va autoritzar l'actuació per la sospita que líders independentistes del moment hi tenien comptes, que en realitat no existien
L'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy hauria autoritzat una operació per fer caure la Banca Privada d'Andorra (BPA), l'any 2015, amb l'objectiu de prendre el control de suposats comptes bancaris, que en realitat no existien, de líders independentistes d'aquell moment, com Artur Mas i Oriol Junqueras. Així ho han afirmat aquest dilluns a l'emissora RAC1, després que, asseguren, han tingut accés a una cadena de correus electrònics que presumptament incriminen Rajoy juntament amb el CNI i l'excomissari de la Policia Nacional espanyola José Manuel Villarejo.
Des de RAC1 han explicat aquest matí de dilluns que l'operació s'hauria desenvolupat entre l'estiu del 2014 i el març del 2015. Segons els correus, Rajoy va pactar amb l'aleshores cap de govern d'Andorra, Antoni Martí, que farien caure la BPA perquè sospitaven que era l'entitat on la família de l'expresident català Jordi Pujol hi havia guardat fons entre el 2010 i el 2014. L'operació s'hauria fet amb la complicitat del FinCEN dels Estats Units, que va emetre una nota alertant d'un presumpte cas de blanqueig massiu de capitals per part d'alguns clients de BPA fora d'Europa.
Les mateixes informacions apunten que la coneguda com a "policia patriòtica" del Ministeri de l'Interior, que llavors era encapçalat per Jorge Fernández Díaz, "sospitava que la BPA amagava milions d'euros de líders independentistes" i que aquesta sospita va motivar Rajoy a ordenar de tirar endavant l'operació, després d'acordar-ho amb el seu homòleg andorrà en tres trobades prèvies: dues a Espanya, l'agost i el setembre del 2014, i una altra a Andorra la Vella, el gener del 2015, tres mesos abans de la intervenció del banc.
Les maniobres per fer caure la BPA i la seva filial espanyola Banco Madrid, d'acord amb el que relaten aquests correus, no les lideraria el ministeri de l'Interior, sinó el CNI. Poc abans de la intervenció, el 10 de març del 2015, un dels espies adscrits al departament d'informació del Centre Nacional d'Intel·ligència enviava un correu electrònic secret a Villarejo en què es diu que se segueixen ordres del "PG", les sigles de president del govern, en referència suposadament a Rajoy. En un altre fragment del correu, l'agent del CNI fins i tot explica com s'ho faran "per carregar-se l'entitat i aconseguir la informació de tots els clients", segons han narrat des de RAC1.
Pel que fa al paper dels Estats Units, la idea de l'administració espanyola seria advertir el secretari del tresor nord-americà que la BPA es dedicava a blanquejar diners de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d'oligarques russos. L'objectiu era que l'Oficina de Control dels Delictes Financers dels Estats Units, el FINCEN, emetés una alerta en contra del banc. Finalment, el 10 de març del 2015 el FINCEN envià l'alerta i els governs espanyol i andorrà ja tenien el pretext per intervenir-lo.