Uns documents del Monestir de Poblet testimonien l'intent del franquisme d'espanyolitzar Andorra

Un informe de la Guàrdia Civil de 1945 se sorprenia que el català fos la llengua oficial del Principat i suggeria influir-hi en l'ensenyament i la política. Els textos han entrat al fons del recinte, que depèn de l'Arxiu Nacional de Catalunya

Un conjunt de documents que s'han incorporat al Monestir de Poblet, depenent de l'Arxiu Nacional de Catalunya, deixen testimoni escrit de com la dictadura franquista va intentar "fer espanyola" Andorra a mitjan segle XX. Els arxius, dels quals s'ha fet ressò La Vanguardia, corresponen a cartes o documents oficials de responsables polítics o de personalitats afins al franquisme.

Un d'aquests textos correspon al cap de destacament de Guàrdia Civil, que el febrer de 1945 va redactar un informe de 14 pàgines, titulat Situación política social de los Valles, en el qual afirma, textualment, que "si volem fer-la espanyola és precís provar d’aconseguir-ho amb una política hàbil i contínua però sense dir-ho" i que fins i tot si arribessin "a l’absorció" d'Andorra per part d'Espanya, "caldria deixar-los per molt de temps la il·lusió d’independència, com per pur formalisme".

Aquest text es va escriure poc després que la Guàrdia Civil i la Gendarmeria col·laboressin a sufocar un assalt dels maquis a Ràdio Andorra i que, en l'estada, els agents espanyols quedessin astorats del fet que "l’idioma oficial és el català", alhora que asseguraven que "la població és catalana per raça, per costums i per la seva cultura". El comandament reconeixia que "de la mateixa manera que afirmem que el territori i la població són catalans, més ben dit espanyols, cal aclarir que l’Estat Espanyol no té directament cap sobirania de dret i que aquesta correspon íntegrament als dos coprínceps", però en aquest sentit suggeria que això es podria aprofitar per "actuar a través del bisbe d’Urgell" en l'objectiu d'absorbir el Principat.

L'informe, en aquest sentit, proposava "espanyolitzar amb paraules catalanes"; és a dir, enviar a Andorra mestres catalanoparlants però fidels al règim i, de passada, reduir la influència francesa en l'ensenyament al Principat. També apuntava que, en aquell moment, la policia andorrana no tenia "cap pes" perquè només la formaven set persones, de les quals hi afegia que "el cap beu bastant i és incondicional dels francesos".

El paper de Miguel Mateu

Un altre element destacat d'aquests arxius és el fons de Miguel Mateu Pla (1898-1972), que va ser el primer alcalde franquista de Barcelona (1939-1945) i després va ser ambaixador d’Espanya a França (1946-1947). Segons ha recordat El Periòdic, Mateu havia estat molt influent al Principat ja que l’any 1929 va aconseguir la concessió de Forces Hidroelèctriques d’Andorra (Fhasa). La historiadora Amparo Soriano, autora del llibre Andorra durant la guerra civil espanyola (Premi Principat d’Andorra 2005), assegura que Mateu va intercedir davant Franco perquè durant la guerra arribessin al Principat els aliments que hi escassejaven. També va ser Mateu qui va evitar que els nacionals bombardegessin la central. Fhasa també va completar la xarxa viària, i va motivar la creació del servei d’ordre i la fundació del Banc Agrícol.

Segons aquesta documentació, al gener de 1945 hi va haver una trobada francoespanyola al castell de Peralada, propietat de Mateu, en la qual es va parlar de "la situació general de França", de la Guerra Mundial -que era a punt d'acabar-, de "les activitats dels rojos espanyols" i també de "la qüestió d’Andorra". Segons la documentació entregada a l’arxiu de Poblet, com a ambaixador espanyol a França, Mateu va demanar ajuda pels exiliats republicans, alhora que va alliberar 24 guàrdies civils i soldats retinguts pels maquis.

El pes de Mateu com a membre polític del franquisme va provocar que l’any 2010 el Comú d’Escaldes-Engordany decidís retirar el seu nom del carrer que està al tram final de l’avinguda Carlemany, i que ara és el carrer del Pont de la Tosca.