UP i l'Associació de Micropobles insten la Generalitat a facilitar els registres dels béns immatriculats per l'Església

Unió de Pagesos i l'Associació de Micropobles de Catalunya han tornat a demanar a la Generalitat que atengui la petició d'obtenir les notes simples dels Registres de la Propietat dels béns immatriculats per l'Església Catòlica a Catalunya. Els sol·licitants recorden que ja van fer aquesta petició per primera vegada ara fa dos anys, l'octubre de 2018, però que de moment encara no han rebut resposta.

En un comunicat, els sol·licitants expliquen que aquestes notes simples "permetrien conèixer el detall de les immatriculacions", és a dir "qui les va efectuar, quan, amb quin títol de domini i quin tipus de béns afectats inclouen". Consideren que, "en un exercici de transparència i justícia", el Govern les hauria de fer públiques per tal d'informar els possibles afectats i que aquests poguessin actuar en conseqüència.

L'organització agrària i Micropobles sí que han valorat positivament que el Govern hagi complert, "tot i que amb retard", part del mandat de la Resolució 491/XII del Parlament i hagi publicat -aquest juliol passat- l'Estudi sobre la immatriculació de béns immobles a favor de l'Església Catòlica, com li havien demanat. També el mes de juliol, Justícia va donar a conèixer en roda de premsa que l'Església catòlica havia inscrit 3.722 immobles "al seu nom sense cap títol que n'acredités la propietat".

Les dues entitats fan una crida a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya (les dues principals entitats municipalistes del país) perquè "treballin per a la recuperació dels béns històrics i culturals dels pobles (esglésies, cases rectorals i cementiris) que han estat immatriculats pels bisbats". En aquest sentit, segueixen sostenint que, com a entitats de dret privat, "no poden, ni podien, registrar al seu nom béns que són comuns, col·lectius i comunitaris dels pobles".

Adhesió a la petició d'àmbit estatal

En l'àmbit estatal, Unió de Pagesos i Micropobles s'adhereixen a les demandes de la coordinadora Recuperando, que també treballa per a la recuperació del Patrimoni immatriculat per l'Església Catòlica a la resta de l'Estat espanyol. En consonància, exigeixen al govern de Pedro Sánchez que publiqui -tal com es va comprometre- la llista de finques immatriculades per l'Església a totes les comunitats, entre el 1998 i el 2015.

Sobre aquesta petició, els sol·licitants recorden que "el PSOE, quan estava a l'oposició, va exigir al govern de Partit Popular aquesta publicació", però que "a dia d'avui, encara no l'ha publicat tot i fer més de dos anys que governa". A més, insisteixen en el compliment dels compromisos assumits en el programa del govern de coalició PSOE-Podemos-Comuns, que en el punt 5.11 estableix que "farà les modificacions legislatives oportunes per facilitar la recuperació dels béns immatriculats".

Unió de Pagesos i l'Associació de Micropobles de Catalunya, que representen respectivament un 60 % de la pagesia catalana i 180 ajuntaments rurals, van signar un conveni el febrer del 2019 per treballar conjuntament en la difusió de les immatriculacions. El sindicat va donar a conèixer l'abril del 2018 el que considera com una "apropiació il·legítima" d'uns béns per part de l'Església.

L'Alt Pirineu i Aran, la regió catalana amb més casos

Segons l'informe que va presentar el Govern el juliol passat, l'Alt Pirineu i Aran és la regió de tot Catalunya on l'Església ha inscrit més propietats al seu nom al llarg de les darreres dècades, en el període comprès entre 1946 i 2015. El document destaca que el Pallars Sobirà (amb un 11,2% del total), l'Alt Urgell (7,9%), el Pallars Jussà (7,7%) i la Cerdanya (5%) són de les comarques on s'ha produït més aquest fenomen. Entre les quatre sumen més del 30% del total. Tanmateix, el municipi pirinenc on s'hi ha localitzat més casos és la capital de l'Alta Ribagorça, el Pont de Suert, amb 82.

La majoria són de construccions dedicades al culte (50 %), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris. També hi ha, però, terrenys (41%), la majoria rústics, i edificis com ara rectories, garatges o palaus (9%).