Veïns del Pallars Sobirà demanen que es conservi els cementiris de pobles deshabitats

Els habitants defensen el "valor sentimental i humà" d'aquests recintes, alguns dels quals ja estan deteriorats per la manca de manteniment, les humitats o la presència de fauna salvatge. La situació afecta nuclis ja desapareguts o amb…

SocietatL'Alt Pirineu

Els habitants defensen el "valor sentimental i humà" d'aquests recintes, alguns dels quals ja estan deteriorats per la manca de manteniment, les humitats o la presència de fauna salvatge. La situació afecta nuclis ja desapareguts o amb una població mínima, com ara Mencui, Sant Sebastià, Besan i Norís

L'única creu del cementiri de Mencui, que actualment no té cap tanca de separació (Foto: ACN)
L'única creu del cementiri de Mencui, que actualment no té cap tanca de separació (Foto: ACN)

Veïns del Pallars Sobirà demanen que es conservi cementiris de pobles abandonats, pel seu "valor sentimental i humà", davant del fet que molts d'aquests recintes es degraden quan aquests nuclis queden totalment despoblats i pateixen la intrusió de fauna salvatge o les humitats, que fan caure les parets. En alguns casos són els mateixos veïns els que es preocupen d'aquests espais i en d'altres els Ajuntaments s'encarreguen d'aquesta feina, però n'hi ha que ja estan molt descuidats.

Un d'aquests pobles, Sant Sebastià (al terme de Baix Pallars), va quedar despoblat a la dècada de 1960. Des de llavors les cases han anat caient i també ha cedit l'església, però les creus del cementiri aguanten en record dels avantpassats. L'Anna Servent, veïna del poble veí de Sarroca, visita Sant Sebastià tot sovint i lamenta que el mur de contenció del cementiri ja ha cedit en dues ocasions, fins al punt de quedar al descobert fustes dels taüts i ossos dels morts. També recorda haver hagut de tornat a enterrar les restes amb les seves pròpies mans. Al cap de poc temps, els murs es van refer. Servent ha dit a l'ACN que veure caure les cases del poble li "fa molta pena" i confia que el cementiri es mantingui, perquè hi té enterrats tots els seus amics.

Mencui, nucli amb una dotzena d'habitants a Soriguera

El poble de Mencui (Soriguera) no està abandonat, però només té una dotzena d'habitants censats. El cementiri queda just a sota la carretera, a l'entrada del poble. S'identifica perquè al mig d'un tros hi ha una creu amb flors lligades, però no hi ha porta ni parets. Josep Nus, veí del poble, ha demanat a l'Ajuntament posar-hi tanques perquè els animals salvatges no hi puguin entrar. Dia sí i dia també veu com els porcs senglars trepitgen les tombes. Nus vol evitar que un dia els animals es posin a furgar pel cementiri com fan en prats propers.

L'Ajuntament de Soriguera, conscient de la situació, ja ha començat a treballar-hi i ben aviat hi posarà alguna mena de barana i una porta. D'aquesta manera el cementiri també quedarà ben delimitat.

Besan, habitat part de l'any però sense carretera

En el cas de Besan (al municipi d'Alins), el poble està deshabitat bona part de l'any perquè no té carretera i el seu únic accés és a peu. Ignasi Sinfreu hi té enterrats els seus familiars i considera que el cementiri s'hauria de preservar. La família Sinfreu, de la Borda de Felip, és originària d'aquest nucli. L'Ignasi recorda que quan van morir els seus padrins els van haver pujar amb l'ajuda d'animals per enterrar-los a Besan. Als seus pares ja els van enterrar al cementiri d'Ainet de Besan, un poble a tocar de la borda on viu, perquè era més còmode.

Els veïns que encara hi van ocasionalment es cuiden personalment d'evitar que el recinte es malmeti i creuen que cal conservar-lo, per honorar tots els veïns d'anteriors generacions que hi són enterrats i perquè creuen que té més valor fins i tot que l'església. De fet, Ignasi Sinfreu ja ha deixat escrit que quan ell mori vol que l'enterrin a Besan. En aquest cas, per sort, és més difícil que hi entrin cabirols o porcs senglars perquè està sobre una penya. El que sí que faran és posar-hi una porta, gràcies a la col·laboració del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que s'encarregarà de l'obra

Norís, amb un sol habitant tot l'any

Un quart exemple d'aquestes peticions de conservació és a Norís (també al municipi d'Alins), on actualment només hi viu un veí tot l'any. La tranquil·litat és tan absoluta que els porcs fers hi campen lliurement. L'alarma va arribar el dia que els senglars van entrar al cementiri i van començar a furgar, tot deixant alguns ossos dels difunts al descobert. El Parc Natural de l'Alt Pirineu es va encarregar de solucionar-ho i va posar tanques a tot el perímetre del cementiri per evitar el pas de fauna salvatge.

El cementiri de Norís, al municipi d'Alins (Foto: ACN)
El cementiri de Norís, al municipi d'Alins (Foto: ACN)

Notícies relacionades