Xavier Espot defensa la diversificació econòmica i la col·laboració transfronterera a Andorra i al Pirineu

A l'inici de la Trobada Empresarial, el cap de Govern ha reivindicat l'aposta per la innovació i l'obertura al Principat, incloent projectes com el Tramvalira i una Zona Econòmica Especial a Organyà. A les primeres ponències també s'ha parlat de l'incert context actual a escala global

El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, defensa el creixement i la diversificació econòmica del Principat al llarg dels darrers anys, tot i reconèixer que això ha tingut contrapartides com ara un fort augment demogràfic i del preu de l'habitatge, que ha obert el debat sobre els límits del país i del seu entorn. I pel que fa justament a la relació amb zones limítrofs com l'Alt Urgell, Espot ha reivindicat la potenciació d'aquests intercanvis transfronterers amb projectes com el tren-tramvia per connectar la Seu i Andorra o bé la creació d'una Zona Econòmica Especial al futur polígon Vilansats d'Organyà. 

El dirigent andorrà ha protagonitzat la ponència d'obertura de la 37a Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra al llarg d'aquest dijous i divendres al Palau Municipal d'Esports de la Seu d'Urgell. La cimera econòmica l'ha obert la nova presidenta de l'esdeveniment, Montse Pujol, que ha agraït un cop més la col·laboració de l'Ajuntament de la Seu per fer possible l'esdeveniment, com també la feina de totes les altres persones que estan implicades en l'organització o que l'han precedit.

Pujol ha incidit en el tema central d'enguany, que és la incertesa per l'actual context geopolític i econòmic a escala global, i ha manifestat que vivim un moment en què "canvien les relacions comercials, els equilibris geopolítics, la manera de produir, la manera de treballar i de competir", perquè "la intel·ligència artificial accelera molts d'aquests canvis a una velocitat extraordinària". Tanmateix, la responsable de la Trobada remarca que "la pregunta que cal fer-se és què farem nosaltres davant d'aquests canvis, com millorarem la productivitat, com atraurem i desenvoluparem talent, com incorporarem la tecnologia a les empreses" i també "com continuarem sent competitius i com seguirem creixent en un entorn cada vegada més exigent". A més a més, Pujol ha assenyalat que aquest és un debat que no només afecta grans empreses o grans ciutats, sinó també el teixit econòmic d'àrees com Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran. 

A nivell intern, la nova presidenta ha agraït l'alta participació i el fet que la Trobada continua expandint-se tant en nombre d'assistents -uns 900 enguany- com en sinergies. En aquest sentit, enguany han establert noves col·laboracions amb l'associació que agrupa les dones empresàries de Lleida i amb empresaris de les comarques del Berguedà i l'Anoia, amb els quals, indica, hi comparteixen "una manera molt semblant d'entendre les empreses: arrelades al territori i compromeses amb el seu entorn". 

El Pirineu com a centre de debat

Tot seguit l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha donat la benvinguda a la ciutat i ha convidat els empresaris a descobrir tant el potencial econòmic de la Seu com el seu atractiu turístic, encapçalat pel llegat medieval del seu centre històric. Barrera ha manifestat que "el tema d’enguany és punyent i de plena actualitat" i que, en aquest context global incert, "l’administració no ha de triar el camí per l’empresa, però sí que ha de ser un facilitador". Per això, ha defensat la importància de "simplificar i facilitar" les gestions a les persones que volen emprendre i "no afegir més traves", tot mirant de reduir la burocràcia perquè les empreses puguin innovar, com una manera de "vertebrar el territori i garantir un entorn competitiu".

Joan Barrera també ha reivindicat la importància de consolidar una economia transfronterera al Pirineu i d'impulsar-hi la digitalització, a més de crear-hi les condicions ideals per viure-hi i desenvolupar-s'hi. Per tot plegat, veu necessari seguir potenciant la col·laboració publico-privada per així "generar un impacte positiu a les nostres comarques". Finalment, el batlle urgellenc ha subratllat que "el Pirineu no és la perifèria", sinó que pot ser "un centre de debat descentralitzat" i que la muntanya ens ensenya que cal tenir clar el camí per no perdre’s.

Veure la publicació a Facebook

Espot defensa l'"expansió econòmica" del darrer decenni

Pel que fa al contingut de la primera ponència de la Trobada, el cap de Govern d'Andorra ha començat parlant del "context internacional complex i polaritzat" i ha dit que, en aquesta situació, Andorra ha de fer valer el seu "multilateralisme" i "una gran especialització". I a escala més local, per analitzar la situació actual, Xavier Espot s'ha remuntat a l'any 2010 per recordar que en aquell moment Andorra patia "una crisi econòmica i financera profunda", que va fer que perdés un 10% de la població que tenia llavors i que per primer cop tingués xifres importants d’atur. En aquest sentit, Espot recorda que llavors "no hi havia problema, d’habitatge perquè la població baixava", i creu que "va ser encertat decidir que Andorra no podia seguir vivint només dels seus sectors tradicionals" i que "calia diversificar i obrir l’economia".

El cap de govern defensa que des de llavors "s’ha viscut una dècada d’expansió econòmica, amb l’únic entrebanc de la pandèmia". Tot i això, creu que hi ha aspectes en què no s'ha avançat prou i que la diversificació no s'ha consolidat encara, perquè el turisme, el sector financer o la construcció segueixen tenint un gran pes malgrat que, adverteix, en alguns casos són activitats que consumeixen molts recursos i requereixen de molta mà d'obra. Per això, creu que cal pensar en el futur i que això passa per preservar recursos naturals i per l'"obertura econòmica".

I sobre el malestar d'una part de la societat pel preu de l'habitatge, Espot ha defensat que les causes són "multifactorials, aquí i arreu", i creu que és "simplista" pretendre culpar-ne només l'expansió econòmica, perquè amb una anàlisi tan bàsica "quan es busqui solucions, serà difícil de trobar-les". En aquest sentit, ha subratllat que també hi tenen molt a veure el fort creixement demogràfic dels darrers anys -que ha fet que Andorra assoleixi per primer cop els 90.000 habitants- o el canvi d'estructures familiars, que fa que ara en molts pisos hi visquin menys persones que anys enrere. En tot cas, ha volgut defensar les mesures que han impulsat i el fet que, dels 700 MEUR de pressupost del Govern andorrà, 140 MEUR estan dedicats a habitatge, una proporció molt més alta que la d'altres països propers.   

Fixar els límits del creixement

Pel que fa justament al creixement demogràfic i la immigració, Xavier Espot ha descartat aplicar mesures com la de Suïssa, que planeja posar un límit legal al seu nombre d'habitants, però reconeix que cal "atacar els mals del creixement econòmic", perquè "no es pot créixer de maner il·limitada" en població. En aquesta línia hi ha situat les noves limitacions a la inversió estrangera en immobles i als pisos turístics, com també l'aposta per "nous sectors d’alt valor afegit" , que no requereixin de tanta importació de mà d'obra, per seguir avançant mitjançant la col·laboració publico-privada. 

Sobre la coordinació amb l'entorn més immediat, el cap de Govern ha reivindicat que "Andorra se sent i és un pol econòmic imprescindible del Pirineu" i que "el Pirineu necessita Andorra, i Andorra necessita el Pirineu". Per això, demana "posar molt més el focus en els beneficis que en traiem", a banda i banda de la frontera, de les col·laboracions que mantenen tant amb Catalunya com amb Occitània, i en aquest punt ha esmentat els projectes del tren-tramvia fins a la Seu i de la ZEE a Organyà.

Finalment, també s'ha referit un cop més a l'Acord d’Associació amb la UE per advertir que, després de deu anys de llargues negociacions, s'ha obtingut un document que ja hauria de ser el definitiu i que serà difícil de tornar-lo a negociar si finalment no es ratifica. Les darreres passes que resten són l’aprovació del Consell Europeu i de la unanimitat dels estats de la UE i, per part andorrana, la ratificació en referèndum. I pel que fa a aquest futur, Espot ha confirmat que aquest any vinent farà "un pas al costat", després de vuit anys com a ministre i vuit més com a cap de Govern, per deixar la política activa i centrar-se en d'altres activitats professionals.