El sistema de gratuïtat del túnel del Cadí es digitalitza i farà obligatori l'ús de Via-T o aplicació de mòbil

Els usuaris ja no podran passar amb la targeta bancària i hauran de tramitar el canvi abans del 30 de juny de l'any vinent. Les sol·licituds o renovacions es gestionaran des d'un nou portal web tot i que es mantindrà l'atenció presencial als tres consells comarcals

La Generalitat "modernitzarà" el sistema de descomptes al Túnel del Cadí per a residents permanents i hi afegirà dos nous supòsits, segons ha anunciat aquest dijous el secretari de Mobilitat i Infraestructures del Govern, Marc Sanglas. La mesura es durà a terme mitjançant un decret que ara es prepara, tot i que ja se n'ha avançat alguns detalls, com per exemple que ja no es permetrà passar amb la targeta de crèdit i s'haurà de fer obligatòriament amb un dispositiu de Via-T o amb una aplicació de mòbil específica. Actualment uns 22.000 veïns de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà disposen de la gratuïtat per poder circular d'un costat a l'altre de la serra del Cadí.

Després de les crítiques que havia generat aquest començament d'any l'augment de requisits per a alguns residents fixos, Sanglas ha assegurat que els canvis que es facin ara procuraran que el túnel "no sigui una barrera entre les tres comarques, sinó tot el contrari". A partir del març de 2025, segons ha dit, s'implantarà una plataforma web que "permetrà simplificar els tràmits". Tot i això, ha puntualitzat que hi haurà algunes limitacions, com ara que la gratuïtat es limitarà a un màxim quatre desplaçaments diaris i que cada beneficiari només podrà fer-la servir amb un màxim de dos vehicles, un fet que es controla mitjançant els sistemes de lectura de matrícules que hi ha instal·lats al peatge. En tot cas, Sanglas ha volgut deixar clar que tots els qui ja disposen de la gratuïtat en podran seguir gaudint i que, per tant, no s'aplicarà criteris més restrictius com s'havia suggerit inicialment, una possibilitat que havia generat alarma a les tres comarques implicades.

El Departament de Territori i els Consells Comarcals del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell han acordat el text que configurarà el nou Decret. Sanglas ho defineix com una "posada al dia" de la norma per "enfortir-la, sobretot des d'un punt de vista jurídic". El sistema es digitalitzarà, tot i que es mantindrà l'atenció presencial a la seu dels tres consells comarcals. El web permetrà gestionar en línia les sol·licituds, acreditacions, registres i la renovació de documentació.

Per beneficiar-se del descompte, les persones inscrites hauran de fer el pagament del peatge mitjançant el sistema dinàmic Via-T o mitjançant una aplicació gratuïta de mòbil, anomenada Awai. Els conductors que actualment paguen a través de targeta bancària tindran temps de fer la migració a aquests sistemes fins al 30 de juny del 2025.

Professionals liberals que treballin a la zona i jubilats que han d'anar al CAP

Pel que fa als dos nous supòsits acceptats, s'hi afegeix els professionals liberals que treballin sota l'empara de mútues col·legials que desenvolupen presencialment la seva activitat econòmica, de manera total o parcial, en alguna de les tres comarques. I en segon lloc, s'hi afegeix els majors de 67 anys o més a qui s'hagi assignat un centre d'atenció primària a qualsevol dels municipis d'influència, independentment de la seva situació laboral o de jubilació.

En canvi, des de Territori no s'ha fet referència a si s'hi inclourà els professionals que viuen de manera permanent a l'Alt Urgell, la Cerdanya o el Berguedà però tenen la feina fora d'aquestes comarques. És el cas, per exemple, de bombers que treballen en un parc situat fora d'aquesta zona o bé professionals liberals que teletreballen per a empreses que tenen la seu social fora d'aquesta àrea.

Marc Sanglas ha dit que la revisió l'han fet per "millorar la protecció de dades i la simplificació de la documentació per acreditar la condició de beneficiari", perquè considera que actualment hi havia mancances en "certa fonamentació jurídica". Amb aquesta modificació, assegura, han volgut "reforçar el criteri de mobilitat obligada, que sí que queda emparat sota els criteris de la Unió Europea". I conclou que "des d'un punt de vista jurídic ens serveix per apuntalar molt millor aquest Decret i evitar riscos" de possibles denúncies. El secretari de Mobilitat hi afegeix que han fet una "feina compartida" amb els consells comarcals per aconseguir un text "consensuat".

Des de les presidències dels consells han destacat sobretot el que significarà en matèria de simplificació de documentació. Ramon Caballé, president del Consell Comarcal del Berguedà, ha assenyalat que el fet que es creï un web que ho centralitzarà tot els facilitarà també la feina des del consell i, per exemple, les incidències que fins ara ells havien de fer arribar a la concessionària, ja es redirigiran directament al destinatari que les ha de gestionar.

Concessió prorrogada i privatitzada

La gratuïtat del túnel del Cadí per a residents fixos engloba turismes, motocicletes, furgons i furgonetes. Actualment passen pel túnel uns 1.900 vehicles diaris que disposen d'aquesta plena bonificació i que, segons Territori, representen un de cada quatre desplaçaments que s'hi fa. El sistema suposa una inversió de 9 milions d'euros (aportats en un 90% pel Govern i un 10% per la concessionària), perquè quan es va acordar la mesura, l'any 2006 i amb el govern tripartit, no es va establir amb la concessionària que els residents gaudissin de gratuïtat a tots els efectes, sinó que es va acordar com una "bonificació del 100%" i que el peatge es facturés igualment.

Més endavant, i malgrat que es preveia que el peatge s'aixecaria definitivament l'any 2023 (després que ja s'havia allargat prèviament), l'any 2012 la gestió de la infraestructura va ser privatitzada per part del govern d'Artur Mas i es va concedir a Abertis per un període que a més a més, arran d'aquella decisió controvertida, s'ha allargat fins al 2037.

Segons les dades més recents fetes públiques, l'any 2022 la societat Túnels Barcelona-Cadí -filial d'Abertis- va tenir uns beneficis de més de 22 milions d'euros, un augment del 54% respecte dels 14,5 milions amb què havia tancat l'exercici del 2021. Les xifres actuals ja superen el benefici previ a la pandèmia, que estava al voltant dels 20 milions anuals.