La treballadora acomiadada per Veritas a Puigcerdà sosté que "es van treure normes de la màniga" perquè no parlés en català

La treballadora que ha estat acomiadada de la botiga Veritas de Puigcerdà pel fet de parlar català nega que l'empresa l'hagi fet fora per cap altre motiu, perquè de bon començament ja li van deixar clar, de manera explícita, que no els agradava que fes servir la llengua del país.

Consultada per diversos mitjans, aquest cap de setmana la víctima d'aquesta discriminació lingüística s'ha reafirmat en la seva demanda contra l'empresa barcelonina, a qui l'advocada que li ha facilitat la Plataforma per la Llengua reclama que la readmetin i la indemnitzin pels danys morals que li han causat. Mentrestant la cadena de supermercats ha negat que estigui en contra del català però ha assegurat que no té intenció de readmetre-la, cosa que ha multiplicat, arreu de Catalunya i d'altres territoris on hi tenen botigues, les crides al boicot permanent a Veritas.

La dona ha demanat mantenir l'anonimat perquè diu que no vol que el protagonisme se centri en ella, sinó en la discriminació del català que, denuncia, "cada cop va més a l’alça", especialment en sectors com el comerç i la restauració, tant a Puigcerdà com a desenes de ciutats d'arreu de Catalunya. Ha dit que el seu cas "és una manera que la gent s’adoni que hi ha més discriminació que no ens pensem" i, més enllà de si la readmeten o no (l'empresa es nega a readmetre-la), assegura que ara vol "lluitar" per "defensar els drets lingüístics" i que, a Catalunya, la llengua preferent de Veritas i de qualsevol altra empresa sigui el català, tal com fa qualsevol país normal amb la seva llengua pròpia.

La ja extreballadora de Veritas ha confirmat que a l'establiment de Puigcerdà tothom parla només en castellà i que, tot just començar-hi, l'encarregat ja li va reconèixer que només podria parlar en català amb ell, alhora que una companya de feina li exigia que li parles sempre en castellà, li deia explícitament que la llengua catalana "no li agradava", malgrat puntualitzar-li que fa vint anys que viu aquí i que la seva parella és català, i es queixava perquè no feia cas de la seva exigència.

La seva companya de feina sí que podia adreçar-se als clients en una única llengua

Davant d'aquest fet, i de les pressions perquè no fes servir el català, ella li va recordar a l'encarregat "que totes les llengües de l’estat s’han de respectar i que l’Estatut diu que tots els catalans han d’entendre ambdues llengües i poden utilitzar la que vulguin". En aquest sentit, els va remarcar també que fins i tot la Constitució espanyola empara l'ús del català.

Aquell comentari, hi afegeix, "no va agradar a l’encarregat", que es va posar en contacte amb la seva superior i, aquella mateixa tarda, els treballadors van rebre un missatge de WhatsApp en què els notificaven que "entre companys calia parlar la llengua més còmoda per a totes dues parts" i que s'havia de parlar als clients en la llengua en la qual se'ls adrecessin. Unes normes, conclou, "que es van treure de la màniga aquell dia arran de les queixes sobre mi", perquè la seva companya de feina va seguir parlant a tots els clients només en castellà i "no li ha passat res", mentre que a ella li van fer un seguiment implacable per forçar-ne l'acomiadament. De fet, fins i tot assegura que li van arribar dir que la norma "anava explícitament" dirigida a ella i "que si un client parlava en castellà li havia de contestar en castellà", mentre que l'altra treballadora mantenia la impunitat per adreçar-se a tothom només en castellà.

Pel que fa al paper que hi han tingut també els màxims responsables de Veritas, la demandant està convençuda que hi han tingut molt a veure perquè, ha recordat, "hi ha càrrecs importants a les oficines de Veritas a Barcelona que tenen segona residència a la Cerdanya, i de vegades vénen com a clients de paisà a veure com va la botiga, sense que tu en sàpigues res". En aquest sentit, assenyala, al seu encarregat "li van dir que em feien fora perquè s’havien queixat de dalt".