L'entrevista del dia
L'entrevista del dia
Programa

L'entrevista del dia

Entrevista vinculada a temes d'actualitat de la Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu.

Presentat perPep Graell·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:30 - 12:00 ·2357 episodis
RSS

episodis

1-12 de 2354
  • 7'

    L'entrevista del 09/10/2026 — Amb Montse Riu. Portes obertes a Sant Serni de Cabò amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni

    L’entrevista amb Montse Riu, membre de l’Associació dels Amics de la Vall de Caboet, se centra en la jornada de portes obertes a Sant Cerni de Cabó i en la feina de l’entitat per difondre el patrimoni de la vall. Sant Cerni i els greuges de Caboet L’església obre per cinquè any amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. També s’hi poden concertar visites durant la resta de l’any. Sant Cerni acull un centre d’interpretació dels Greuges de Guitard Isarn, amb un facsímil del document i plafons sobre els greuges, l’església i el llinatge dels senyors de Caboet. La conversa situa els greuges en el context feudal i destaca que reflecteixen els conflictes entre senyors i vassalls. «el que més reflecteix els greuges sobretot és les lluites, el que comportaven els conflictes feudals entre els senyors i els seus vassalls.» — Montse Riu Recerca i activitat de l’associació Riu recorda una proposta sobre les dones de la vall de Cabó en època medieval, amb una ponència sobre el poder de les dones al casal Caboet-Castellbò-Foix i una intervenció sobre dones pelegrines documentades a la vall. L’associació es va crear per restaurar l’església romànica de Sant Cerni; també ha reparat dòlmens i ha fet altres intervencions. Riu assenyala la manca de relleu i els recursos limitats. L’entitat preveu commemorar els 40 anys de la seva existència el 2027. Jornada de portes obertes La invitació és per a la jornada de portes obertes a Sant Cerni de Cabó, l’endemà de l’entrevista, de dos quarts d’onze del matí a dos quarts de dues, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni.

  • 8'

    L'entrevista del dia del 9/10/2026 — Sant Cerni de Cabó i el patrimoni de la vall

    Sant Cerni de Cabó i els Greuges Montse Riu, membre de l’Associació dels Amics de la Vall de Caboet, explica que l’església de Sant Cerni obre per cinquè any en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. També s’hi poden fer visites en dates concretes o sota demanda. L’església acull un centre d’interpretació dels Greuges de Guitard Isarn, amb un facsímil del document —l’original és a la Biblioteca de Catalunya— i plafons sobre els greuges, l’església i el llinatge dels senyors de Caboet. El document permet parlar del context feudal de Cabó i de les disputes entre senyors i vassalls. En una activitat recent, l’historiadora Alba Pampalona va exposar el poder de les dones al casal de Caboet, Castellbò i Foix; Montse Riu va parlar de les dones pelegrines documentades a la vall de Cabó. «els greuges, el que més reflecteix els greuges sobretot és les lluites, el que comportaven els compliques feudals entre els senyors i els seus vassalls.» — Montse Riu L’Associació dels Amics de la Vall de Caboet L’associació es va crear per restaurar l’església romànica de Sant Cerni i també ha reparat dòlmens i dut a terme altres intervencions. Riu explica que el 2027 commemorarà els 40 anys de l’entitat, tot assenyalant que els recursos són limitats i que costa trobar relleu. Jornada de portes obertes La conversa acaba amb la invitació a visitar Sant Cerni de Cabó durant la jornada de portes obertes anunciada per a l’endemà, de dos quarts d’onze del matí a dos quarts de dues, dins les Jornades Europees de Patrimoni.

  • 12'

    L'entrevista del dia del 8/10/2026 — La Seu i Daira de Hauza formalitzen el seu agermanament

    Un agermanament amb el poble sahrauí Jordi Mas Ortega, regidor de Solidaritat i Cooperació, i Aida Clotet, tècnica de Joventut, expliquen l’acord entre la Seu d’Urgell i Daira de Hauza, que es concretarà amb la signatura d’un conveni al ple municipal. L’objectiu és donar estabilitat institucional a una relació de suport que, segons expliquen, fa més de trenta anys que existeix, i reforçar els vincles amb el poble sahrauí. L’acord preveu intercanvis culturals i educatius, actes de denúncia política i suport econòmic.L’Ajuntament vol que el compromís sigui compartit pels grups polítics i tingui continuïtat més enllà dels canvis de govern.Aida Clotet viatjarà a Daira de Hauza i hi durà material mèdic i escolar recollit a la Seu. «el que suposa és estabilitat. Una estabilitat jurídica» — Jordi Mas Ortega Recollida de material i suport a l’escola Aida Clotet explica que l’associació vinculada al Sàhara va impulsar una recollida de material a partir de les necessitats d’una escola infantil i d’un dispensari. La iniciativa va reunir material escolar i mèdic amb la col·laboració de veïns, farmàcies i papereries. Els entrevistats destaquen que l’agermanament formalitza una feina sostinguda també per la implicació de la ciutadania i de l’associació. Vacances en Pau i acollida d’infants Els participants repassen l’edició recent de Vacances en Pau, en què van venir set infants, i expliquen que volen trobar noves famílies acollidores. Durant l’estada, els infants poden fer revisions mèdiques, passar l’estiu en un entorn segur, conviure amb famílies de la Seu i conèixer una altra cultura. També descriuen les dures condicions de vida als campaments del desert d’Algèria. Jordi Mas fa una crida a les famílies perquè s’hi impliquin i explica que ell mateix va acollir infants sahrauís durant cinc anys. Aida Clotet parla del vincle que es crea entre els infants i les famílies, que pot continuar després de l’estiu gràcies al contacte a distància. «el vincle que es fa durant tots els anys d'acollida és com un membre més de la família.» — Aida Clotet

  • 15'

    L'entrevista del dia del 7/10/2026 — Ramon Besora: llibres, poesia i projectes al Pirineu

    Homenatge i trajectòria literària L’episodi entrevista l’escriptor, editor i mestre Ramon Besora, homenatjat a Barcelona pels seus 80 anys. Explica que ha publicat més de cinquanta llibres i que, des que es va jubilar, ha anat publicant dos o tres títols aproximadament cada any. També recorda l’espectacle teatral basat en una obra seva i altres projectes que han tingut recorregut. Una formiga i neda Besora presenta aquesta antologia, que ha preparat durant dos anys i que considera una selecció significativa de la seva obra. Inclou poesia, contes, textos per a infants, un text inèdit situat a Guàrdia d’Ares i una selecció de llibres objecte. Explica que va voler donar-hi coherència i que el volum està pensat per a adults que el puguin compartir amb infants. També destaca les il·lustracions de Susana Selech i els grafismes de Ramon Berga. «he trigat dos anys mirant-m'ho, remirant-m'ho, repassant-m'ho una altra vegada, fins a fer una cosa que tingui coherència i que sigui compacta» — Ramon Besora Exposició de llibres objecte L’entrevista parla de la mostra Més enllà del llibre, que s’inaugurarà el 17 d’octubre i presenta llibres, objectes i contes que exploren formats diferents del llibre tradicional. Besora explica que farà visites guiades perquè es puguin entendre millor algunes peces exposades en vitrines i expressa el desig que l’exposició pugui ser itinerant i arribi a la Seu. Projectes de poesia i vinculació amb el Pirineu Besora explica que vol continuar impulsant iniciatives, entre les quals una jornada poètica anual a Organyà i una capelleta de poesia que passi de casa en casa amb llibres per compartir entre adults i infants. També parla de Casa Rocher, reoberta com a llibreria, i de la voluntat de donar-hi veu als autors del Pirineu i acollir-hi la poesia que es fa al territori. Al final, afirma que vol vincular els seus projectes a l’Alt Urgell i al Pirineu.

  • 26'

    L'entrevista del 05/10/2026 — Amb l'equip de robòtica Patufets.cat (Aleix Pujantell, Joan Vilanova i Mireia Alba)

    El repte de Puerto Rico L’equip patofets.cat, format per Joan Vilanova i Aleix Pujantell i entrenat per Mireia Alba, ha quedat segon a la categoria Robomission de la final estatal de la World Robot Olympiad i ha aconseguit plaça per a la final de Puerto Rico. Els nois expliquen el repte, que consisteix a programar un robot perquè completi tasques vinculades a muntar un espectacle. La preparació ha comportat moltes hores d’entrenament i la reprogramació del robot amb un sistema diferent. A Puerto Rico també hauran d’afrontar una tasca addicional que encara no coneixen i adaptar-se a les condicions de les rondes. Els participants destaquen que hi van per aprendre i millorar el resultat anterior. «Tenim moltes ganes d'anar a Puerto Rico i esperem que tot vagi bé.» — Joan Vilanova i Aleix Pujantell Trajectòria i aprenentatges Mireia Alba repassa el recorregut del projecte, que ha participat en competicions nacionals i internacionals. Els nois recorden els contactes i l’amistat amb participants del Brasil que van conèixer al mundial de Singapur. La conversa també aborda què els aporta la robòtica: aprenentatge de matemàtiques i programació, disseny i construcció, perseverança i treball en equip. «El treball en equip és crucial i saber mediar és espectacular.» — Mireia Alba Finançament del viatge La participació a Puerto Rico comporta despeses que l’equip ha de cobrir. Alba explica que busquen suport de particulars i empreses mitjançant micromecenatge, donacions, una rifa i la venda de clauers, i reclama més opcions d’ajut per a equips catalans que arriben a competicions internacionals. També s’esmenta l’interès d’algunes persones empresàries per col·laborar després de conèixer el projecte a les Jornades per a l’Excel·lència.

  • 21'

    L'entrevista del 05/10/2026 — Amb el barber urgellenc Joan Ribera

    La jubilació i el futur de la barberia Joan Ribera explica que es jubilarà el 31 de desembre després de 51 anys d’ofici. La barberia, inaugurada el 1928 i vinculada a tres generacions, podria tancar si no hi ha ningú que n’agafi el relleu. Rivera diu que preferiria traspassar-la o llogar-la mantenint-ne l’activitat. «Em jubilo, però no hi ha relleu.» — Joan Ribera Una història familiar i un local conservat Rivera repassa els orígens del negoci i la trajectòria del seu pare, que també hi va treballar abans de quedar-se amb la barberia. Descriu un local amb bona part dels objectes i el mobiliari originals, inclosos els sillons de ferro colat, i amb pintures fetes pel seu pare. L’ofici i els canvis en la clientela La conversa aborda l’evolució de les barberies i les perruqueries, els canvis en les eines i les modes, i la manera d’adaptar-se a cada client. Rivera parla també de les converses amb la clientela i de la seva experiència al llarg de cinc dècades. Una crida a continuar el negoci Rivera convida les persones interessades en l’ofici a parlar amb ell sobre un possible relleu. Si ningú no es queda el negoci, explica que s’hauran de vendre alguns elements del local.

  • 13'

    L'entrevista del dia del 2/10/2026 — Solanell homenatja Artur Blasco a la festa major

    La recuperació cultural de Solanell David Gràcia, de l’Associació de Veïnes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell, explica que l’entitat treballa per divulgar el poble i dinamitzar-ne la vida sociocultural, en un context de despoblament. El projecte recull el llegat de Reviure Solanell: tot i les dificultats per reconstruir el poble i dotar-lo d’infraestructures, l’associació destaca que s’hi ha recuperat activitat social i cultural. Gràcia defensa que la cultura i el compromís de les persones amb el territori poden contribuir a mantenir vius els pobles. «reviure el territori no és només reconstruir-lo, sinó sobretot és recuperar l'esperit, no?» — David Gràcia Homenatge a Artur Blasco i festa major La festa major de Solanell incorpora un homenatge a Artur Blasco per la seva feina de recopilació i divulgació del folklore pirinenc. Gràcia destaca el llibre que Blasco va dedicar a la cançó del Gai Negre, vinculada a la identitat del poble. L’homenatge, entre les dotze i les dues, inclourà un miniconcert de Roger Mas i una intervenció de Blasco. A partir de les dues hi haurà el dinar de festa major, amb les places ja completes, i després música i ball a la plaça. Hi participaran també Berida Sons Fers i l’Associació de Dones Acordionistes del Pirineu, Diàdona. L’organització convida tothom a assistir als actes oberts i a conèixer el procés de recuperació del poble.

  • 15'

    L'entrevista del 30/9/2026 — Marc Segarra (Cursa de muntanya "La Foranca")

    La cursa i els recorreguts L’entrevista amb Marc Segarra, membre de l’organització, presenta la vuitena edició de la Cursa de Muntanya de la Foranca, prevista per al diumenge dia 4 d’octubre a l’As. La prova forma part del Cadí Circuit F de Curses de Muntanya. Hi haurà tres recorreguts: una cursa popular d’uns 11 quilòmetres, una de llarga de 20 quilòmetres i una prova infantil de 6 quilòmetres. Segons Segarra, els traçats transcorren sobretot per senders i corriols. L’organització ha obert trams nous i no repeteix exactament el mateix recorregut d’un any a l’altre. «un 85% […] dels tres, podríem dir, discorre tot per senders i corriols» — Marc Segarra Horaris i logística Les inscripcions en línia ja s’han tancat, però es podran fer el mateix dia a la plaça Major de l’As a partir de dos quarts de nou. El briefing està previst a un quart de deu; la cursa curta i la llarga sortiran a dos quarts de deu, i la prova infantil, deu minuts més tard. L’entrega de premis serà cap al migdia, amb un pica-pica i servei de barra a la plaça. L’organització recomana que cada participant porti el seu got o recipient per omplir d’aigua, ja que no se’n donaran als avituallaments. També esmenta que podria escurçar algun recorregut si hi hagués una alerta meteorològica. Organització i circuit Segarra explica que hi ha 47 voluntaris i que els Amics de la Foranca treballen durant l’any en els camins i els recorreguts. També destaca que formar part del circuit dona suport logístic i de federacions a les curses que en formen part. «la cursa no només és el circuit, sinó és aquest sentiment de pertinença, aquest sentit de ser poble, de donar vida, de trobar-nos» — Marc Segarra

  • 13'

    L'entrevista del 30/9/2026 — David Gràcia (Festa Major de Solanell i homenatge a Artur Blasco)

    La festa major i l’homenatge David Gràcia, membre de l’Associació de Veïnes i Veïns i Amigues i Amics de Solanell, explica la proposta de la festa major, que inclou un homenatge a Artur Blasco per la seva tasca de recopilació i divulgació del folklore pirinenc. El programa es vincula amb la cançó del Gai Negre, que Gràcia descriu com un símbol d’identitat de Solanell. «reviure el territori no és només reconstruir-lo, sinó sobretot és recuperar l’esperit.» — David Gràcia Cultura i vida al poble L’associació treballa per mantenir la vida social i cultural de Solanell i donar a conèixer el poble i les problemàtiques relacionades amb el despoblament. Gràcia parla dels reptes per disposar d’infraestructures adequades i afavorir que més gent s’hi pugui establir. Actes i participants L’homenatge és previst de les dotze a les dues, amb un miniconcert de Roger Mas i la participació d’Artur Blasco. Després hi haurà el dinar de festa major i, a partir de les tres, ball de plaça amb diverses formacions, entre elles l’Associació de Dones Acordionistes del Pirineu, Diàdona. Les places del dinar ja s’han completat, però la resta d’actes són oberts.

  • 14'

    L'entrevista del 01/10/2026. Amb Jesús Montoliu, president de les Jornades per a l'Excel·lència

    L’episodi conversa amb Jesús Monteliu, president de les Jornades per a l’Excel·lència, sobre la tretzena edició, dedicada a Pirineus en xarxa, mobilitat i connectivitat. Monteliu destaca la participació de joves i talent de l’Urgell, entre els quals hi ha Marcus Urban i l’equip Patufets.cat. També explica la trajectòria i l’objectiu de les jornades: «que aquest projecte que va néixer com la voluntat de crear un humil espai de reflexió i de debat s'hagi consolidat com el que volíem que fos» — Jesús Monteliu El president justifica el tema d’enguany per les distàncies, la dispersió de la població i les dificultats que poden limitar les oportunitats al Pirineu. Defensa que la mobilitat i la connectivitat s’abordin des de la igualtat i la justícia social. «Som un territori amb una enorme dispersió de la població, una gran estacionalitat i, ens agradi o no, una gran distància respecte als centres urbans.» — Jesús Monteliu Les jornades s’organitzen en quatre blocs, amb diàlegs i ponències: una diagnosi, una revisió dels recursos i mancances, propostes de millora i una mirada al paper dels centres educatius, el talent, l’empresa i el repoblament. Monteliu explica que, tres mesos després, les reflexions es concreten en un informe amb accions que es traslladen a les institucions.

  • 15'

    L'entrevista del dia del 1/10/2026 — Jornades per a l’Excel·lència: mobilitat i connectivitat

    Les Jornades i el talent pirinenc Jesús Monteliu, president de les Jornades per a l’Excel·lència, presenta la tretzena edició, dedicada a «Pirineus en xarxa, mobilitat i connectivitat». Entre els participants de la sessió sobre el paper dels centres educatius hi haurà Marcus Urban i representants de l’equip Patufet.cat, que representarà l’escola Albert Vives de la Seu d’Urgell a la World Robot Olympiad. Monteliu destaca la voluntat de reconèixer el talent del territori i d’acompanyar els joves participants. «que no vagin sols, que vagin amb el reconeixement de tota la gent que estarem allà.» — Jesús Monteliu Per què parlar de mobilitat i connectivitat Monteliu descriu el Pirineu com un territori amb identitat pròpia, valor natural i cultural i potencial econòmic, però condicionat per l’orografia, la dispersió de la població, l’estacionalitat i la distància respecte dels centres urbans. Segons explica, aquestes condicions limiten les oportunitats d’estudiar, treballar, emprendre i establir-s’hi. Defensa que la mobilitat i la connectivitat s’abordin des de la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Planteja que els habitants dels nuclis petits puguin accedir a serveis, com l’atenció mèdica, en condicions comparables a les de les grans ciutats. Emmarca les jornades en una mirada transfronterera que inclou l’Alt Pirineu, Aran i Andorra. Estructura de les jornades i pas a l’acció Les jornades alternen diàlegs i ponències en quatre blocs: una diagnosi de la mobilitat i la connectivitat; una revisió dels actius i les mancances; propostes per millorar el model cooperatiu; i una reflexió sobre el talent, l’empresa i el repoblament. Entre el tercer i el quart bloc s’hi tracta el paper dels centres educatius, amb la participació d’escoles que exposen com veuen el tema. Monteliu explica que, tres mesos després de les jornades, elaboren un informe tècnic amb accions concretes que traslladen a les institucions corresponents. Enguany volen proposar mesures per millorar la mobilitat i la connectivitat del territori. «les jornades ha portat, jo crec, aquesta necessitat de veure els problemes més enllà de les fronteres, més enllà de les muntanyes.» — Jesús Monteliu

  • 27'

    L'entrevista del dia del 30/9/2026 — Pepe Chisvert, nou rector de la parròquia Sant Ot

    El nou rector i els primers reptes Mossèn Pepe Gispert explica com afronta l’arribada a la rectoria de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, després d’haver estat rector a Sant Julià de Lòria i d’haver assumit altres responsabilitats episcopals. Manté la delegació d’Ensenyament i la responsabilitat a Càritas andorrana. Diu que vol treballar en equip i que arriba amb il·lusió. «vinc amb ganes de sumar, vinc amb ganes de tenir això, de fer de la nostra catedral d'Urgell una catedral oberta, acollidora» — Pepe Gispert Una catedral oberta i viva Gispert planteja obrir gratuïtament els espais de la catedral i del claustre, i que hi hagi celebració de l’Eucaristia cada dia al migdia, amb música i orgue. Defensa que les esglésies siguin espais de pregària, trobada i vida comunitària, no museus, i que acullin creients i no creients. També explica que la seva presa de possessió va tenir una acollida que el va sorprendre. Fe, acollida i acompanyament Descriu la tasca de l’Església com una feina d’acompanyar, escoltar, compartir i anunciar l’Evangeli. Afirma que la seva referència sacerdotal és Jesucrist i que vol ser testimoni de l’amor de Déu. Candidatura a Patrimoni Mundial Parla de la candidatura transfronterera que inclou la Catedral de Santa Maria d’Urgell, el castell de Foix, esglésies andorranes i la Casa de la Baixa. Explica que hi treballen institucions de la Seu d’Urgell, de la part catalana i de la part francesa. Presenta el patrimoni com una herència que cal cuidar i mantenir, i diu que continuaran treballant-hi tant si la candidatura prospera com si no. Pelegrinatge i activitats per als joves Gispert presenta el pelegrinatge a Segòvia i Àvila, vinculat a l’any jubilar de Sant Joan de la Creu, obert a persones de tot el bisbat. També parla d’una trobada de joves a Núria i del Canòlic Music, que preveu una activitat a la Sagrada Família de Barcelona amb música, testimonis i pregària. Comunicació i projectes de parròquia Explica que volen impulsar un canal d’Instagram de la catedral per donar a conèixer les activitats. En aquesta nova etapa, diu que vol escoltar la comunitat i millorar els projectes existents, entre els quals esmenta la Llar d’Infants Francesc Xavier. Resumeix el propòsit de la comunitat amb la idea d’estimar i fer que els altres se sentin estimats. Parròquies petites i servei pastoral Sobre les comunitats rurals, assenyala que volen mantenir-les vives i oferir-hi celebracions, tot tenint en compte els recursos disponibles. També anima els joves a plantejar-se el sacerdoci i esmenta les noves incorporacions al bisbat. Al final, defineix la seva tasca com estimar, acollir, escoltar, acompanyar i servir, també en moments importants o difícils de la vida.