La Pastora: una història d’identitat i resistència L’actor Joel Pla presenta el monòleg dramàtic La Pastora, basat en la vida de Florenci Pla Messeguer, una persona intersexual que va ser registrada com a dona i que, en incorporar-se als maquis, va adoptar una identitat masculina. Pla explica que l’obra recorre la vida del personatge fins a l’arribada a Andorra i que la van crear amb Agustí Franc, que n’és autor i director, i Irina Robles, després d’un procés de treball de cinc anys. El muntatge, d’una hora i vint minuts i interpretat per Pla en solitari, volia ser un repte físic i emocional. La posada en escena utilitza peces de fusta per treballar la idea d’encaixar en una societat i fer que l’escenografia actuï com un personatge més. Pla vincula la història amb la diversitat, la identitat i la lluita contra els discursos d’odi i el feixisme. «Jo crec que interpel·li directament a estimar la diferència, estimar la diversitat» — Joel Pla Funcions i conversa amb el públic Després de les primeres representacions a la Sala L'única, Pla recorda les funcions anunciades per al dissabte i el diumenge. També explica que hi haurà un col·loqui posterior per parlar del personatge, del gènere i del seu simbolisme en la resistència contra el feixisme. La tercera temporada de la Sala L'única Pla descriu la proposta de la sala com una voluntat d’oferir experiències més enllà de l’espectacle: trobades amb actors i companyies, activitats participatives i llibres relacionats amb els temes de les obres. La temporada preveu deu espectacles i setze funcions, amb una proposta que vol arribar a públics diversos i obrir-se a la comunitat. També parla del projecte Marxívol, que preveu reservar entre el 10 i el 25% de les entrades de cada espectacle per a col·lectius vulnerables, i d’un abonament de temporada multipersonal. En el repàs de la programació esmenta, entre d’altres, Les Penes del Jove Werther, Strawberry Frappuccino, Vida, propostes familiars i una nova edició del Maig d’impro. Criteris de programació i límits de la sala La tria busca diversitat de gèneres i formats, incloent-hi teatre social i contemporani. Pla assenyala les limitacions d’espai i de pressupost de la sala, i reivindica la necessitat d’un teatre municipal i de més espais per al circ. El Rescat dels Mineirons i l’Escola de Teatre En el tram final, Pla parla del Rescat dels Mineirons, que compta amb més de setanta persones apuntades i que serà el seu darrer any com a director. Explica que l’activitat passarà a dir-se Memorial Miquel Alet. També comenta que les sessions de l’Escola de Teatre ja han començat i que les inscripcions continuen obertes en els grups amb places disponibles.
