L'entrevista del dia
L'entrevista del dia
Programa

L'entrevista del dia

Entrevista vinculada a temes d'actualitat de la Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu.

Presentat perPep Graell·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:30 - 12:00 ·2407 episodis
RSS

episodis

1-12 de 2404
  • 16'

    L'entrevista del dia del 20/11/2026 — Amb l'escaladora Sílvia Vídal

    Una expedició en solitari a la Patagònia A L’entrevista del dia, Pep Graell conversa amb l’escaladora Sílvia Vidal sobre Sincronia Màgica, el projecte d’ascensió en solitari al Cerro Chileno Grande que va completar el 2020. Vidal explica que va escollir la paret per la seva alçada, verticalitat i situació remota, i que la poca informació disponible va fer incerta la preparació: pensava que tenia uns 800 metres, però era gairebé el doble. La vida a la paret i les dificultats Vidal descriu les tasques quotidianes en una paret: preparar el menjar i el material, progressar amb maniobres i planificar cada jornada. Explica que el vent, la pluja i la meteorologia patagònica van condicionar l’expedició, així com els trams tècnics, els petates i l’escalada en solitari. També parla dels portejos necessaris per traslladar l’equip i diu que l’aventura no s’acaba fins que és a casa. «Jo no em sento sola. Jo vaig sola i estic sola, però és molt diferent sentir-se sola.» — Sílvia Vidal La motivació i la xerrada Vidal explica que treballa les pors durant els mesos de preparació i que, un cop arriba a la paret, la motivació és alta. El nom Sincronia Màgica fa referència a coses que van passar durant l’expedició. L’entrevista serveix per donar a conèixer la xerrada sobre el projecte, anunciada per a divendres a les vuit del vespre a la sala Sant Domènec.

  • 7'

    L'entrevista del dia del 19/11/2026 — Amb l'escriptora Antònia Carré-Pons, autora del llibre "La gran família"

    La novel·la i els premis L’escriptora Antonia Carrepons parla de La gran família, presentada a la Biblioteca Sant Agustí amb la participació de l’escriptor Joan Graell i del Club de Lectura d’Adults. Explica que ha rebut el Premi No Llegiu, atorgat per lectors, i el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, que considera complementaris. «jo estic molt agraïda d'haver guanyat aquests dos premis que per mi són complementaris.» — Antonia Carrepons Una història de dues germanes La novel·la segueix dues germanes molt diferents: de petites s’estimen i es barallen; quaranta anys després, han pres camins personals i laborals separats. Una continua el negoci familiar de carnisseria i l’altra esdevé medievalista. Els records d’infantesa i la presència d’una malaltia són dos eixos de la història. Carrepons explica que parteix d’elements autobiogràfics, com ser filla de carnissers i haver-se fet medievalista, però remarca que l’obra és ficció. També descriu la família com un entorn que la sosté i la reconforta. Lectores, llengua i projectes L’autora diu que no va escriure pensant en un públic concret i que les presentacions li permeten conèixer lectores i lectors de diferents territoris. Destaca que, en les poblacions que visita, sent parlar català al carrer, fet que li dona esperança. «I això per la gent que venim de Barcelona, que està bastant més castellanitzada, doncs és un goig i mira, em fa tenir esperança, penso, calla, que potser encara ens en sortirem.» — Antonia Carrepons Al final de l’entrevista avança que té una altra novel·la gairebé acabada, que probablement sortirà el 2027 o a començaments del 2028.

  • 20'

    L'entrevista del dia del 18/11/2026 — Amb Susana Lozano, de l'associació ATELCA, i la psicòloga Raquel Balboa-Castells (Parlem del trastorn del desenvolupament del llenguatge)

    L’episodi dona a conèixer el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) amb Susana Lozano, presidenta i fundadora d’ATELCA, i Raquel Balboa, psicòloga especialista en llenguatge i aprenentatge. Què és el TDL i com afecta Raquel Balboa explica que és un trastorn persistent que pot afectar diferents components del llenguatge oral, l’aprenentatge i la vida social i escolar. A l’entrevista s’indica que pot afectar un de cada 14 infants i que sovint és poc conegut. «Sobretot tenen moltes dificultats per expressar-se i per comprendre el llenguatge.» — Raquel Balboa La tasca d’ATELCA i la detecció Susana Lozano explica que l’associació acompanya famílies, les orienta cap a professionals i els ofereix suport emocional. També exposa la reivindicació perquè el TDL es tingui en compte als centres educatius i a les universitats. Les convidades alerten de no ajornar la consulta amb un «ja parlarà» i remarquen la importància de la detecció i la intervenció primerenques. Intervenció i recursos Raquel Balboa descriu opcions d’intervenció logopèdica i escolar, com donar instruccions pas a pas, deixar temps per processar la informació i reformular les frases. Susana Lozano explica que ATELCA vol estendre les jornades informatives i indica que les famílies poden contactar amb l’associació; Raquel Balboa recomana consultar també el grup de recerca en cognició i llenguatge.

  • 10'

    L'entrevista del dia del 17/11/2026 — Amb Josep Vila, president de l'ANC

    Constitució de l’assemblea a l’Alt Urgell Josep Vila, president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), explica que la trobada a l’Alt Urgell vol organitzar els socis de la comarca en una assemblea territorial i posar en marxa un nucli promotor i dinamitzador. L’objectiu és connectar la comarca amb l’activitat i els projectes de l’ANC a escala nacional. Incorporació de gent jove Viles assenyala que l’ANC vol activar també un grup juvenil i incorporar noves generacions al moviment independentista. Considera important que els joves trobin espais per participar-hi i liderar-ne iniciatives, al costat de persones de totes les edats. Objectius i aprenentatges de l’ANC El president situa com a objectiu principal construir una majoria social favorable a la independència. Parla d’indicadors de represa després d’un període de desmobilització i esmenta una enquesta del CIS sobre l’opció per la independència en un eventual referèndum. També defensa que l’ANC és transversal i no està vinculada a cap partit. En repassar els aprenentatges dels darrers anys, Viles diu que cal identificar els errors sense convertir-los en retrets interns, i planteja que una alternativa hauria de ser democràtica i no violenta. Sosté que una declaració unilateral d’independència necessitaria un poble conscienciat i organitzat. «El nostre principal objectiu és la construcció d'una majoria social favorable a la independència.» — Josep Viles Contacte amb l’Assemblea Viles indica que es poden trobar els canals de contacte de l’ANC cercant-ne el nom a internet, però remarca la importància que hi hagi assemblees territorials actives. La trobada a l’Alt Urgell també serveix per facilitar que les persones interessades sàpiguen on adreçar-se.

  • 15'

    L'entrevista del dia del 16/11/2026 — Amb Laia Vilaginés i Núria Bernada. L’espai de la persona cuidadora: suport i formació

    Un espai de trobada nascut de les demandes de les cuidadores Laia Vilaginès, tècnica comunitària del Capau, i Núria Bernada, psicòloga de serveis socials i d’atenció a les dones, expliquen a Pep Graell l’espai de la persona cuidadora, una proposta de trobada i suport per a persones cuidadores familiars i professionals. Va sorgir després que participants d’un grup centrat en el benestar emocional demanessin mantenir les trobades i disposar de més informació i formació per cuidar. «Són xerrades, normalment, no tant tallers, que ajuden a cuidar millor a la persona a qui cuides i també a cuidar-te millor a tu mateix.» — Laia Vilaginès Funcionament i accés Les sessions es fan el tercer dilluns de cada mes a la Seu d’Urgell i a Oliana, i estan programades fins al setembre de l’any següent. Són gratuïtes, obertes i sense inscripció ni compromís d’assistir a totes. Les impulsen ajuntaments, serveis socials, l’hospital, l’Institut Català de la Salut i altres agents del territori. La informació es pot consultar mitjançant el codi QR del cartell o demanar a les administracions participants. Temes de les sessions La sessió del dia de l’entrevista tracta la prevenció i la cura de nafres i envermelliments a la Seu, i la llei de la dependència, el grau de discapacitat i els recursos de suport a Oliana. El programa també inclou alimentació adaptada, exercicis físics a casa, mobilitzacions, mesures judicials de suport, benestar de les persones cuidadores i informació sobre malalties. Les entrevistades expliquen que les temàtiques parteixen de les demandes de les persones cuidadores i que les sessions les imparteixen principalment professionals del territori. També destaquen l’acompanyament i l’intercanvi entre participants, a més de la formació. «Al final tots al llarg de la nostra vida en algun moment o altre hem cuidat o cuidarem.» — Núria Bernada

  • 19'

    L'entrevista del dia del 13/11/2026 — Amb l'escriptor Víctor Pàmies, amb motiu de la presentació del llibre "Alls, cebes i refranys"

    Una trajectòria dedicada a la fraseologia Víctor Pàmies explica que el seu interès pels refranys i el llenguatge figurat va començar mentre estudiava Filologia Catalana i que fa més de trenta anys que en recull expressions. La seva base de dades supera el milió tres-cents mil registres i s’alimenta de fonts orals, escrites i digitals. També treballa amb jocs de paraules, embarbussaments, locucions i expressions d’altres llengües. «La llengua és viva i es dota de símils, de comparacions amb coses quotidianes que passen ara.» — Víctor Pàmies El llibre i l’hort en la cultura popular A l’entrevista, Pàmies presenta Alls, Cebes i Refranys, un llibre sobre l’hort en la cultura popular. Explica que l’obra s’organitza en quatre parts: hortalisses i verdures, fruites i fruiters, herbes remeieres i un calendari anual de feines de l’hort. Els alls i les cebes són el fil conductor del títol, triat per l’editorial. Com canvia la llengua Pàmies considera que els refranys nous són poc freqüents, però que la fraseologia continua creixent amb expressions relacionades amb la vida quotidiana, les professions, el món digital i l’esport. Defensa que els refranys conserven memòria de la cultura popular, mentre que les expressions noves mostren cap on evoluciona la llengua. L’entrevista també convida a la presentació del llibre, prevista per al divendres 13 de novembre a les set del vespre a l’Espai Armengol Museu de Ciutat. L’acte comptarà amb Carles Gascón, Salvador Vigo i Manel Figuera, i inclourà un torn obert de paraules.

  • 15'

    L'entrevista del dia del 13/11/2026 — Amb el músic Macaco

    Música i natura Macaco parla de la relació entre la seva música i el medi natural, i del concert que oferirà a la sala Sant Domènech com a acte previ a les jornades de conservació del medi natural. Explica que la natura i el compromís social formen part de les seves cançons des de l’inici del projecte. Al concert vol compartir aquests temes sense adoctrinar, combinant cançons de contingut ambiental amb altres de diferents estils. Canvi climàtic i consciència social L’entrevista aborda la resposta de la societat i dels responsables polítics davant la crisi climàtica. Macaco defensa l’economia circular i considera que cal actuar amb més urgència. «Sí, anemos tarde, anemos súper tarde.» — Macaco També reflexiona sobre la diversitat de posicionaments entre la gent jove i el pes de l’individualisme i el consumisme. Connexió amb la natura i nous projectes Macaco explica per què considera important mantenir el contacte amb la natura i avança que treballa en un disc amb cançons vinculades a temes socials i ambientals. El projecte inclou veus corals i col·laboracions enregistrades en diferents llocs. La conversa acaba amb la invitació al concert de divendres i a les jornades de conservació del medi natural.

  • 10'

    L'entrevista del dia 12/11/2026 — A Núria Oliva, presidenta de l'associació Diàdona (Escenari obert a la Seu d'Urgell)

    Una trobada oberta de música i dansa La presidenta de Diàdona, Núria Oliva, explica la proposta de l’Escenari Obert, una trobada per compartir música tradicional, tocar instruments i ballar. Hi pot participar tothom, amb o sense instrument i sigui quin sigui el seu nivell. «l'escenari obert és un punt de trobada per tota aquella gent a qui li agrada la música tradicional» — Núria Oliva Com serà la sessió El programa comença amb un taller de danses tradicionals guiat per Pep Lizandra i Llona Riera. Després hi haurà un sopar compartit, en què cadascú porta menjar o beguda, i a continuació s’obrirà l’escenari perquè qui vulgui pugui tocar i ballar. L’activitat de Diàdona Oliva també parla de les actuacions i els tallers que organitza l’associació, formada per dones d’arreu del Pirineu i d’altres comarques. Explica que Diàdona és una associació sense ànim de lucre i amateur, i que vol continuar apropant la música tradicional a nous indrets i incorporant més dones. «tenim objectius comuns i ens vam unir a través d'aquesta associació» — Núria Oliva

  • 22'

    L'entrevista del dia del 11/11/2026 — L’Associació Claror: 50 anys d’acompanyament

    Cinquanta anys d’història i serveis En una conversa amb Tile Nadal, Christina Moreno, Xènia Planes, Toni Benet i persones usuàries, el programa repassa la trajectòria de l’Associació Claror i anuncia l’acte commemoratiu dels 50 anys, obert a tothom. S’explica que l’entitat va néixer el 1976 i que al llarg del temps ha desenvolupat serveis d’atenció, entre els quals el Centre Ocupacional i la Llar Residència. Christina Moreno destaca el valor dels recursos al territori i de l’atenció centrada en la persona: «que ningú quedi enrere» — Cristina Moreno Centre Ocupacional i activitats Xènia Planes descriu el Centre Ocupacional, adreçat a persones adultes amb discapacitat intel·lectual, i les activitats que s’hi adapten segons les necessitats de suport. S’hi treballen l’art, la cultura, les eines digitals, l’esport i el benestar, així com activitats d’ocupació terapèutica i col·laboracions amb escoles, instituts i entitats locals. També es parla dels projectes de música i teatre, i de les felicitacions de Nadal elaborades amb el suport del Punt Òmnia. Esport i vida a la Llar Residència Toni Benet i les persones usuàries expliquen la participació del Club Esportiu Claror en competicions i entrenaments de bàsquet, petanca, natació i atletisme, entre altres disciplines. També es descriu el dia a dia a la Llar Residència: les rutines, l’acompanyament professional, les estones compartides, les activitats de cap de setmana i la piscina dels divendres. Acte commemoratiu Al final de l’entrevista es recorda la invitació a l’acte pels 50 anys de l’Associació Claror, anunciat per dissabte dia 14 a les sis de la tarda a la sala Sant Domènec. Christina Moreno posa l’accent en el tracte integral a les persones i en la inclusió.

  • 16'

    L'entrevista del dia del 10/11/2026 — Amb Ingrid Colilles i Laia Vilaginés ("Aixopluc": acompanyament per a joves nouvinguts)

    El projecte Aixopluc A L’entrevista del dia, Pep Graell conversa amb Ingrid Colilles, tècnica de joventut, i Laia Vilaginès, tècnica comunitària del CAPAU, sobre “Aixopluc”, una iniciativa d’acompanyament adreçada a joves nouvinguts d’entre 17 i 24 anys. El projecte vol facilitar l’arribada al territori amb formació, suport i vincles amb la comunitat. Formació i acompanyament El programa preveu formació de català, coneixements pràctics i eines per a la inserció laboral, com ara preparar el currículum i buscar feina.Inclou un tast sociolaboral amb l’Hospital de la Seu i la Residència Sant Josep, i la participació d’entitats i recursos del territori.Les activitats es faran durant tres mesos, de dimarts a divendres al matí, amb acompanyament socioeducatiu. La iniciativa és gratuïta i té un màxim previst de deu participants. Inscripció i objectius La iniciativa s’impulsa a partir d’una necessitat detectada per professionals que treballen amb infants i joves. Abans de començar, es faran entrevistes per conèixer les persones interessades i formar el grup. Les tècniques expliquen que, a més de l’aprenentatge del català i l’accés a oportunitats formatives i laborals, Aixopluc vol afavorir el benestar, l’arrelament, les amistats i el sentiment de pertinença. El projecte es planteja com una prova pilot. Les persones interessades poden contactar amb l’Oficina Jove, el CAPAU, l’Ajuntament o el Consell Comarcal, o escriure a l’adreça de correu de joventut que s’indica a l’entrevista. La iniciativa és oberta a joves de la comarca, no només als residents a la Seu. «És indispensable quan arribes a un nou territori, al final per estar bé, és molt important tindre la teva xarxa, els teus coneguts, tindre aquest sentiment de pertinença que moltes vegades en parlem.» — Ingrid Colilles

  • 19'

    L'entrevista del dia del 9/11/2026 — Amb David Manzanera (V Jornades de conservació del medi natural)

    Les jornades i el tema de l’aigua Pep Graell conversa amb David Manzanera, director de les cinquenes jornades de conservació del medi natural a l’Alt Pirineu i Aran. L’aigua i els ecosistemes aquàtics en són el tema central, en el context de la crisi climàtica, les sequeres i les fluctuacions dels episodis de pluja. Manzanera planteja la necessitat d’entendre els límits dels recursos hídrics, conciliar-ne els usos i conservar els ecosistemes. «Hem de tenir clar quins són els límits que tenim nosaltres i quins són els límits que ens obliga a tenir l’aigua.» — David Manzanera Programa i participació La conversa repassa les activitats previstes per als dies 21 i 22 de novembre: la conferència inaugural de Pere Renom, sessions sobre coneixement, estat i conservació de l’aigua, i debats sobre usos i gestió davant del canvi climàtic. També s’hi esmenten experiències de gestió i restauració d’ecosistemes aquàtics al Pirineu, un cinefòrum i una activitat interactiva en què el públic respondrà preguntes des del telèfon mòbil. Manzanera explica que les jornades volen ser obertes a tothom i donar espai a la participació del públic. El programa inclou activitats familiars i una fireta de natura, amb tallers sobre fauna aquàtica, observació de fauna del Segre, cerca d’amfibis, jocs i tallers creatius. També hi haurà activitats sobre fauna i conservació als centres educatius. Concert i missatge final Les jornades s’obriran amb un concert de Macaco, triat per combinar una celebració més lúdica del cinquè aniversari amb el compromís ambiental que Manzanera atribueix a l’artista. L’entrevista acaba amb una reflexió sobre l’adaptació a la crisi climàtica i la importància de gestionar l’aigua, necessària tant per viure com per produir aliments i béns. «Per tant, hem de començar a tenir clar com ha de ser aquesta gestió de l'aigua i de l'entorn, perquè al final tot va lligat.» — David Manzanera

  • 17'

    L'entrevista del 06/10/2026 — Amb Marc Cortina (II Jornades de Formació sobre Pedra Seca)

    L’episodi presenta les segones jornades de formació sobre pedra seca i conversa amb Marc Cortina, impulsor del Museu de Camins, sobre la tècnica i la recuperació del patrimoni dels camins antics. Les jornades combinen xerrades i una sessió pràctica per aprendre a construir murs i recuperar-ne trams degradats. Cortina explica alguns passos de construcció: netejar i classificar les pedres, preparar els fonaments, col·locar-les amb inclinació i assegurar-ne el contacte i la profunditat. El Museu de Camins, a la Vall de Siarb, és un museu a l’aire lliure que treballa per recuperar i mantenir camins antics i preservar-ne la memòria. També parla de l’ofici de marger, de les iniciatives de formació i de com les comunitats reparaven els camins. «L'objectiu del museu és mantenir aquests camins, és a dir, recuperar-los i mantenir-los per tal que puguin seguir-se transitant» — Marc Cortina «És una feina que tothom pot provar de fer-la, que és molt gratificant.» — Marc Cortina