Els micropobles de Catalunya debaten com aprofitar millor els seus recursos
Els 332 municipis amb menys de 500 veïns sumen 82.257 habitants, i molts d'ells són a l'Alt Pirineu. En la jornada s'ha exposat el model del Centre d'Art i Natura de Farrera de Pallars
L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, ha organitzat aquest divendres una jornada per debatre el paper dels micropobles en la vertebració territorial. La trobada s'ha fet a Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany.
Catalunya té 332 micropobles -és a dir, municipis de menys de 500 habitants-, que s’han trobat per debatre el paper que tenen l’urbanisme i el paisatge en el seu desenvolupament i el seu rol com a laboratoris de noves formes de govern del territori i de models energètics. Molts d'aquests municipis són a l'Alt Pirineu.
Els micropobles sumen una població total de 82.257 habitants, cosa que representa només l’1,1% del total de Catalunya. En canvi, gestionen una extensió de 111.810 km2, equivalent al 35% de la superfície. El potencial de desenvolupament urbanístic dels micropobles és, segons el planejament actualment vigent, elevat. Així, hi ha sòl preparat per acollir 24.334 habitatges nous i 2,7 milions de m2 de sostre per a activitat econòmica (714 hectàrees). De mitjana, cada petit municipi tindria 2,15 hectàrees de sòl d’activitat econòmica per desenvolupar.
Diversos i amb recursos limitats
Els petits municipis presenten dues tipologies diferents: molts, com els del Pirineu, s’integren en àmbits geogràfics extensos, amb una base econòmica rural i relativament allunyats de les grans vies de comunicació i dels grans assentaments urbans. Es tracta de localitats que sovint tenen diversos nuclis de població dispersos. En canvi, d'altres micropobles estan immersos ennmig d'àrees urbanes o aglomeracions significatives i, per tant, el seu present i futur urbanístic s’ha de veure en el context del sistema urbà en el qual s’emmarquen.
Deixant aquestes diferències a banda, els micropobles sovint tenen recursos limitats i dificultats de gestió, però han d’atendre igualment les necessitats de la seva població, tant pel que fa a serveis com al desenvolupament de planejament urbanístic o el manteniment d’infraestructures vertebradores, com els camins. A més a més, tenen en el paisatge un valor identitari de primera magnitud, al mateix temps que esdevé un factor estretament lligat al seu desenvolupament econòmic.
Tots els municipis catalans disposen d’alguna figura de planejament urbanístic, però el 38% dels pobles de menys de 500 habitants la van aprovar abans del 2002 i no recull les novetats legislatives. Aquell any es va aprovar una nova Llei d’urbanisme que va introduir el concepte de desenvolupament sostenible, tant important per als micropobles, i va definir la figura del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). A més a més, l’any 2010 es van aprovar les Normes de planejament urbanístic de tots els municipis de Catalunya (139 en total, 70 corresponents a micropobles) que fins aleshores no tenien una figura de planejament urbanístic general.
L'exemple de Farrera de Pallars
La jornada de debat d’aquest divendres ha servit per presentar diverses iniciatives de desenvolupament en base al paisatge. És el cas del Centre d'Art i Natura de Farrera de Pallars, una iniciativa pública al servei de la creativitat i la recerca, que es basa en la singularitat del paisatge pirinenc. El centre s'ha convertit en una residència municipal de treball per a artistes i investigadors d'arreu del món que programa beques i intercanvis, cursos i exposicions del seu fons d'art. Artistes, poetes o escriptors creen la seva obra inspirant-se en el paisatge i la identitat del lloc.
També s'ha exposat l'exemple de les rutes d’enoturisme del Priorat, que alhora aspira a ser Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i del poble amfitrió d'aquesta jornada, Sant Miquel de Campmajor.
La Llei de territori
La nova Llei de territori que prepara el Departament de Territori i Sostenibilitat per actualitzar l’actual normativa preveu la possibilitat d’instruments de planejament urbanístic més senzills i àgils que s’adaptin millor a les característiques dels petits municipis. Entre els objectiu, hi ha el de garantir que l’activitat vinculada al sòl no urbanitzable (agricultura, ramaderia i altres usos admesos) continuï sent un eix vertebrador dels micropobles. La planificació dels espais oberts ha de basar-se en objectius estratègics; projectar àrees d’usos periurbans i agroindustrials i avançar cap a una regulació dels espais lliures compartida entre diversos municipis.
